diumenge, 31 de gener del 2010

Collirem figues a la llar del jubilat?

Com que hi haurà poques xiques —i arribaran molt tard—, caldrà tractar-les, a la Llar de Jubilats “Lo Penjoll”, com a veritables reines. He volgut correspondre la gentilesa de l’amiga Peguie, que dimecres passat m’al·ludia de manera indirecta (fent servir a parts iguals —supose— l’estima i la xanxa), dedicant-li aquests versos, adaptació totalment lliure del poema Les figues matinals, tret d'Els fruits saborosos de Josep Carner, un poeta pel qual no sent massa simpaties —crec— el nostre company de llar Alietes.


Les figues matinals

Na Peguie, aqueixa vella benigna i assenyada,
baixa de mica en mica l'escala del jardí;
canten ocells, la font gorgola enamorada,
les fulles parlotegen i alegren el camí.

«De jove, Tarsanet, quin córrer nit i dia!
Venia, al meu darrera, d'amagatalls al fons;
amb roges llambregades d'amor m'escometia,
i em sacsejava com el vent els branquillons.

Ara romanc immòbil, mai no em puc solaçar;
s'emplena ma cintura, de l’oficina esclava;
la sotabarba fina que ell sempre masegava,
ara sacsó ja cria pel poquet caminar.

I l’atroç Zapatero, que m’ha decebut tant,
sense atendre que sóc tan vella i tan corbada,
fins als seixanta-set em vol tenir pencant,
perquè els meus néts em troben groga i anquilosada.

Només si tinc vacances, me'n vinc de matinet
vora la font, amb figues de les de coll de dama.
I em besa l'aire, sense cap fressa ni cap flama,
i ara prenc una figa, ara prenc un glopet.»

En acabar l’estiu, torna la coentor.
Peguie redreça textos i tecleja a tothora.
Asseguda al despatx, faça fred o calor,
de l’abjecta pantalla s’està sempre a la vora.

8 comentaris:

Güelita Peguie ha dit...

Bon dia Escrivà:

vaig a reconéixer-li que el seu post m'ha sorprés positivament però al mateix temps m'ha causat preocupació pel futur.

En primer lloc deixe'm que comente la camisa de leopard que es gasta la güelita Peguie. El que més em preocupa és el gest que fa amb el puny dret. Què voldrà dir? S'ha equivocat de mà? Ha renunciat a les seues convicions esquerranes a la vellea? Té demència senil? no senyors! m'acabe d'adonar que està intentar corregir amb tipex el que escriu a l'ordinador, horreur!!!!!!!! Estic pitjor del que pensava.

Té raó vosté amb això de la jubilació al 67 anys es produiran situacions com aquesta al llocs de treball i de pitjors...

Quan al poemeta, no patisca que ja em preocupe jo de "collige virgo rosas" que després tot penjollarà...

Per cert, m'agraden molt les figues, quan estava a Alacant em faig fer de menjar...Però com sé que les ments corruptes(léase Superfiplo) van a traure punta a que m'agraden les figues, ho deixaré en que m'agraden més els naps...Maemeua com està l'assumpte de bon matí...

Davit del carré Blanc ha dit...

La dona de la foto és Esperanza Aguirre? Està esborrant el nom d'algú de l'ajuntament de Madrid o el de Rajoy? Uff, mâ que és dolenta!!

escrivà de cort ha dit...

Bona vesprada, Peguie. M’alegre que li haja agradat el post. No li hauria de preocupar el futur. Encara és molt llunyà. Veig que li han cridat l’atenció la camisa de lleopard de la güela i el seu pinzellet amb típex. És una foto molt bona.

Quant a les figues, estan molt bones. I des del meu punt de vista, els naps també, a l’arròs amb fesols i naps. I si les ments corruptes tenen alguna cosa que afegir, ja diran.

Per cert, l’altra nit, estava còmodament assegut al sofà, veient un programa de televisió en què parlaven d’Austràlia, i qui va aparèixer de sobte? Una persona molt pròxima a vostè. Em vaig alegrar molt. Feia una muntonada de temps que no veia aquesta xativina que viu a l'altre extrem del món.

escrivà de cort ha dit...

Xe, xe, xe... Mâ que és vostè malpensat, Davit. Espe no fa aquestes coses directament. Quan s'ha de posar típex sobre qualsevol hijoputa, encomana la feina al "grup de tasques" que s'encarrega dels treballets bruts.

peguie ha dit...

Com vosté ben diu tenim una part del nostre coret a l'altra part del món però que anem a fer si la xica allí está feliç...si voleu la fitxem " pal penjoll"...que com diu lo Pol la paritat brilla per absència!

Mr. Magoo ha dit...

El simbolisme de la figa serveix per a tot, des de la sensibleria o la voluptuositat fins a la procacitat implícita o l'obscenitat més descarnada. I sembla demostrat que el millor moment de dolçor i complexitat gustativa de les figues és quan cauen de la figuera pel seu propi pes. Per cert, de què parlàvem?

EROs Ramatxoto ha dit...

De figues i bacores.

Alietes el del Corralot ha dit...

Només 2 coses:
1. Sí que és Esperanza Aguirre.
2. "Per sant Joan, bacores", o siga que si hem d'esperar que caiguen de la figuera (o de la bacorera) anem aviats! Ca' u 'panye!