Com sabeu, dins la sèrie Esports autòctons del PV ens dediquem a retrobar els orígens valencians d’alguns esports de sang blava, que són aquells que, per obra i gràcia d’un grup d’elegits entre ells mateix, són reconeguts com esports olímpics. Però en esta quarta entrega hem de fer ressò d’una notícia que apareixia el dissabte passat en la primera plana del l’Informador (el setmanari d’informació comarcal de La Costera, La Canal de Navarrés i La Vall d’Albaida). Deia així:
Un campió del món xativí
Xàtiva té un campió del món en canaricultura i la comarca, dos. Destacats triomfs per a la Societat Ornitològica La Costera. El xativí Francisco Salinas ha aconseguit el títol de campió del món en l’especialitat de “llarguet espanyol” a Porto, Portugal, on s’ha celebra aquest campionat. Aquest mateix exemplar es va proclamar campió d’Espanya recentment a Almeria i ara competirà en el “mundialito” oficiós que es disputarà a Benidorm. A més José Luís Tomás de la Llosa de Ranes, s’ha proclamat campió del món en l’especialitat de “rubino rojo marfil intenso”. Justo Serra Enrique, de Xàtiva, ha aconseguit la medalla de bronze en l’especialitat de lutino. Per a Justo Serna no és la primera recompensa internacional doncs ja ha estat campió del món.
Què? Segur que s'heu quedat bocabadats. I segur que s’esteu preguntant: ¿per què no es reconeixen les modalitats ornitològiques com esports olímpics? o ¿per què es cobra tant per pegar-li patadetes a un baló i no per criar un llarguet espanyol? Sí, són molts els interrogants que ens venen al cap després de llegir una noticia així. Des d’ací només volem aprofitar per felicitar als campions i reivindicar l’status d’esport olímpic de les modalitats ornitològiques. I si algú de la Societat Ornitològica La Costera llegeix El Penjoll, dir-li que en esta revista-bloc tenen les portes obertes per explicar i introduir als penjollaires en un món tan apassionant com segur que és el de l'ornitologia, que evite situacions tan desagradables com les d'estes imatges:
18 comentaris:
Però anem a veure... Qui fa esport? El fa el canari o l'amo del canari? Si qui fa l'esport és el canari, ¿sota la bandera de quin país hauria d'anar a les Olimpíades? Ben pensat, no cap dubte: si és un “llarguet espanyol”, hauria de participar emparat per la bandera rojigualda. Però en eixe cas, ¿què pinta la seua disciplina dins la sèrie Esports autòctons del País Valencià? A no ser que s'estiga parlant d'altra classe de canaris... En fi, que estic fet un embolic... Podria aclarir-me tots aquests dubtes, senyor Ramatxoto?
Impressionant vídeo! El tio reballa el colom i es queda tan ample. Això sí que és un poema visual!
En un altre ordre de coses, només dir que els ocells van formar part de les Olimpiades modernes des del primer moment, en el format de "tiro al pichón". Després, per sort, la cosa es va reconvertir en "tir al plat"...
Gràcies per l'apunt, Sr. Cal·linca.
Sr. Sisternes:
Li agraïsc molt les seues observacions. Són les que cabia esperar d'un atent lector de la sèrie (ara que estem més o menys a meitat de la mateixa). Permeta’m que no li conteste en la profunditat que mereixen els seus interrogants. Li assegure que el tema el tractaré amb major profusió en el proper capítol de la sèrie (açò no lleva que si vol em replique).
Qui fa esport?
En este cas, sens dubte qui es presenta a competició: fa esport qui competix.
Sota quina bandera?
Li responc a la gallega: Què més donen les banderetes quan es pot nacionalitzar a la gent? Li adjunte este link perquè reflexione sobre la relació nacionalisme-esport:
http://es.wikipedia.org/wiki/Alemayehu_Bezabeh
Hi ha molts més casos d'esportistes nacionalitzats espanyols com Glory Alozie, Nina Jivanevskaya, Talant Dujshebaev, Niurka Montalvo (qui, per cert, és l’actual secretària autonòmica de l’esport de la Generalitat Valenciana) o Johan Mühleg (aquell alemany que de la nit al matí era espanyol i va guanyar dues medalles d’or als Jocs d’Hivern de Salt Lake City en el 2002, que va tindre que tornar després dels controls anti-doping)... Què més dóna d’on siga el canari?
Què pinta esta disciplina dins la sèrie?
Com s'advertix al títol, és una pseudoentrada. Una llicència que em permet. En els temps que corren, qualsevol cosa que es pree ha de tindre un toc “pseudo”. Què seria d’El Penjoll sense pseudoautors? Haguera nascut El Penjoll Morisc? Sense pseudoautors, no hagueren hagut EROs i sense EROs no haguera nascut jo. Qui sap el que pot suggerir una pseudoentrada?
La primera pregunta d'Aquil·les també es podria aplicar a eixa merda de competició que és la Fórmula1: Qui fa l'esport, el conductor o la màquina? O l'equip de mecànics? Per sort, no és un esport olímpic! Odie la F1 i les carreres de motos. Quin puto conyàs! I quin rebombori que l'han donat des de fa uns anys, si abans passava desapercebut del tot.
M'agrada molt el prefix "pseudo". Fa pocs anys es va posar de moda el "retro", estic amb Eros:"En els temps que corren, qualsevol cosa que es pree ha de tindre un toc “pseudo”."
El Penjoll amb el prefix "pseudo"!
Si li va lo pseudo apunte's al Penjoll Morisc, el subbloc dels pseudoautors!
Ramatxoto, quan explica vostè les coses, és que les entenc de meravella. «Qui fa esport? Sens dubte qui es presenta a competició, qui competeix.» Gran veritat! Allò que no m’ha quedat massa clar és el tema de la nacionalitat. Sí, ja veig que Alemayehu Bezabeh Desta es va nacionalitzar espanyol. Però ¿podria un canari que es digués “Llarg de Rotglà” nacionalitzar-se valencià i presentar-se a les Olimpíades a l’empara de la nostra senyera? O els canaris només poden ser nacionals de certes nacions? Podria un canari ser súbdit del Regne de Redona?
Quan de desficaci junt!
Sr. Sisternes:
Sembla ser que hi ha ha ocells millors que altres. Un teulat té poc de futur en un campionat del món; una altra cosa és un “rubino rojo marfil intenso”. A quin espanyol li preocuparia el tal Alemayehu Bezabeh Desta, un immigrant sense papers, de no ser perquè pot arribar a donar-li alguna medalleta a Espanya?
Les seleccions nacionals en l’esport les veig una xorrada. Tots eixos diners públics que es xuplen les federacions en suvencionar el negoci de l’esport d’èlit quedarien millor invertits en fer més i millors instal·lacions públiques per a la pràctica esportiva dels ciutadans (recordem, per ficar una cas proper, que a dia de hui una ciutat com Xàtiva porta més d’un any sense disposar d’un poliesportiu municipal) i en promoure programes de pràctica físico-esportiva (educativa, saludable, recreativa...) per a diferents sectors poblacionals (persones amb minusvalideses, xiquets, adults, gent major...). Veig tan absurda l’existència de la selecció espanyola com la de la selecció catalana, la valenciana, la de Guadassèquies o la de Vila-roglet.
Perdone que el corregisca i que discrepe, sr. Ramatxoto: voldrà dir Pixa-roglet, un poble mític que deuria de tenir l'única selecció del món, així quan algú diguera "anem a fer una selecció", se li podria respondre "per a què, per a jugar contra Pixa-roglet?"
Gràcies per la puntualització, Sr. del Carré Blanc, el que passa és que com el Sr. Sisternes feia referència a una nació fictícia com el Regne de Redona, doncs jo volia fer un senyal a un poble fictici que tenim més a prop, com és el lloc on transcorren els fets de "Els neons de Sodoma", de l'amic Xavi Aliaga.
Només una puntualització. A mi me la bufen les banderetes i les seleccions nacionals. Sempre m’ha paregut rebutjable que els atletes, els esportistes o els canaris hagen de dur una bandera per a poder competir. De vegades he pensat: «Si jo fos atleta i —és un dir— quedés campió, hauria d’aguantar la hissadeta de bandera i el toc de l’himne?»
Ara bé, quan un esportista vol competir, posem per cas, en unes Olimpíades, no té més nassos que passar per l’adreçador. I ací vull anar a parar: si s’ha de passar per la pedra, per què no s’ha de poder triar per quina pedra?
I que conste que aquest assumpte no m’interessa particularment; és vostè, senyor Ramatxoto, qui l’ha tret en fer aquesta pregunta: «¿Per què no es reconeixen les modalitats ornitològiques com esports olímpics?» Si es reconegueren, s’haurien d’incloure impepinablement en una selecció nacional. I li assegure que no seria en la de Pixa-rotglet. Les meues preguntes eren, per tant, merament retòriques. Només pretenien posar de relleu que, al capdavall, el canari, per molt autòcton que fos, acabaria sent fagocitat per alguna mare —o madrastra— pàtria reconeguda internacionalment.
De tota manera, no sé per què li peguem tantes voltes a aquest assumpte. Havíem quedat que parlàvem d’una pseudoentrada, no?
Està clar què diu, Sr. Sisternes, i ho compartisc. He tret el tema perquè sovint considerem una xorrada alguns esports, arribant a qüestionar si s’han de considerar dins la categoria d’esports (com si el pertànyer a la mateixa fos una cosa important, més encara si són olímpics), quan, en realitat, la gran xorrada està en sobrevalorar i glorificar una pràctica particular (la de l’esport d’elit) d’alguns esports concrets.
En relació al comentari del Sr. del Corralot (perdó per no haver-lo atès abans), la F1 i les motos tenen tant de bombo per 3 raons principals:
1) Representen marques de cotxes i motos que estan al mercat. És dir, formen part del negoci i de l'estratègia d'estimular les vendes.
2) Hi ha prou representació de pilots espanyols en estos dos esports, alguns d'ells amb serioses aspiracions a guanyar.
3) Hi ha competicions al territori espanyol.
Ja ho vaig dir una vegada i fo torne a dir ara aprofitant els comentaris d'Alietes: els esports del motor em semblen ecològicament intolerables, i s'haurien de suprimir per a sempre. Són la manifestació 'esportiva' d'una societat basada en la crema d'hidrocarburs i la destrucció massiva del medi ambient.
O siga, per qüestions merament econòmiques.
Això sense entrar a valorar els seguidors i seguidores d'estes competicions, els quals sempre m'han paregut uns garrulos d'alta categoria.
I a més, estic completament d'acord amb Calinca.
I jo. I el que més deteste és la pràctica d'esports de motor en la natura.
Llegint anit la poesia de Manuel Rivas, em vaig trobar amb estos versos:
"¡Liberad vuestras manos!
¡Soltad esas aves emigrantes!"
Vaig recordar el vídeo "vuela, vuela, palomita" i em vaig descollonar en el llit.
Publica un comentari a l'entrada