diumenge, 31 de gener de 2010

El bar ple...

L'altre dia estàvem uns amics comentant que de vegades, quan parles amb altra gent, et venen al cap pensaments (potser en escoltar el que pensen els demés) que quan estàs sols amb les teues cabòries no se t'acudeixen. Doncs això, que no hi ha res com tenir un espai (telemàtic o presencial) per poder parlar, i riure's si és el cas, de les coses que ens plouen.
En parlar d'açò vaig recordar l'anècdota que contava a un article el sociòleg Jesús Ibáñez. Volia l'home explicar que amb tècniques d'investigació social com el grup de discusió (que consisteix en juntar a gent per a què discutisca sobre algun tema i veure què diuen) es poden arribar a saber coses que amb l'enquesta (que es contesta individualment) mai no s'arribaran a conèixer. Posava l'exemple que quan la denominació "cognac" va ser monopolitzada pels productors francesos, a José María Pemán, com no era nacionalista el xiquet, se li va acudir que es posara la denominació "jerignac" per denominar al "brandy" que es fa a Jerez. "A primera vista parece un compromiso satisfactorio", diu Ibáñez: o siga, que si s'haguera fet una enquesta potser la cosa hauria tingut una acollida acceptable. Però la cosa va caure en l'oblit quan va començar a circular un acudit: un client entra a un bar i diu
-Jerignac, por favor.
-Al fondo a la derecha, li respon el cambrer.

7 comentaris:

Mr. Magoo ha dit...

Senyor Carrero Blanc: el seu post m'ha recordat la primera merla que vaig pillar, pel voltant dels setze anys, amb cognac i coca-cola. Això sí, detalls li'n puc donar pocs. Sembla que se'm va ennuvolar l'enteniment una mica...

Anònim ha dit...

El noi del carrer Blanc té poc de Carrero Blanc...

Alietes el del Corralot ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Alietes el del Corralot ha dit...

Jeri-gnaç coca!

Mr. Magoo ha dit...

Perdó, senyor Davit, no volia ser faltó. Per així i tot m'ha faltat l'accent al Carrer(ó)...

Davit del carré Blanc ha dit...

M'ha fet molta gràcia. I el més curiós és que fins que no he vist el comentaria de l'Anònim (a qui li agraisc la consideració), no havia caigut en què mancava l'accent: jo havia llegit Carreró. Ara veig que la seua intenció i la meua lectura eren coincidents.
Ah, conyac i coca-cola, no ho tastat però sembla potent, tant com per dir, com diria Alietes, jer-gnaç coca! No m'estranya que no recorde res. La meua primera bufa va ser de tequila i tampoc no guarde records, ni bons, ni dolents.

Alietes el del Corralot ha dit...

La meua primera bufa oficial va ser amb un litre de cervesa Àguila, que quan vaig haver ingerit, vaig rentar la botella per anar a cal Sisó (baixant de la placeta de Benlloch a mà dreta) i comprar un litre de mistela. No he pogut recordar mai si el litre de mistela me'l vaig arribar a ventilar. Recorde, això sí, que aquell dia estrenava un jersei Privata blanc, que va quedar fet una banderola pirata.