—Malkia Uwanja estava citada a la reunió anual del Consell de Caps de Tribu, però ha excusat la seua assistència. Volia estar present a l’exhibició local de carrosses.
—I com ha quedat la cosa?
—Regular! Tots els elefants i les elefantes del directori local es barallaven per pujar als carruatges. El mandatari forà, Wakuu Kondoo, acompanyat del famós velocista Ukanda, s’ha muntat en un roig; Malkia Uwanja, en un de color gris. Kondoo, amb ganes de gallejar, s’ha apropat massa a les tribunes i ha embarrancat en una zona d’arena. Com més s’estacava a la sorra, més creixia la cridòria de la multitud. «Uwanja, no saps conduir carros!», cridaven els espectadors entre trompeteigs i rialles.
—Però no havia embarrancat Wakuu Kondoo? Per què escridassaven Malkia Uwanja?
—Heus ací el problema. Bé que en aquesta ocasió, Uwanja ha procurat no aproximar-se a la sorra, el públic està predisposat en contra. Tothom sap que, mesos enrere, ella també embarrancà en un fanguer. Des de llavors, ha de suportar moltes brometes. Avui, la gent ha degut confondre Kondoo amb la matriarca. Coses de la distància i la polseguera...
—I què diuen al Consell de Caps de Tribu?
—Ha caigut molt mal l'absència de Malkia Uwanja, però tothom sap com és la matriarca...
dilluns, 16 de novembre del 2009
Embarrancats
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Fins on arribarà la hipocresia dels polítics peperos valencians? En una situació com la que estan vivint (colgats fins al coll del fanguer del cas Gürtel, i encara falta destapar dos terços del sumari), preferixen pegar-se un banyet de masses pujants en un cotxàs abans que donar la cara davant dels capitostos del partit. La mare que els ha parit!
Supose que el públic haurà respost com s'esperava i que els haurà corejat com es mereixen.
Des dels temps de la democràcia jo no recorde una desvergonya tan gran per estes terres. Vostés sí?
Són tantes desvergonyes acumulades que han aconseguit el que volien; inocular-nos eixe mal anomenat indiferència. Es alguna cosa semblant a allò tant comentat de "una mentida repetida mil vegades es convertix en una veritat", frase atribuïda a Goebbles i que alguna altra teoria atribuïx directament a l'ideari personal de Hitler. Tan sols ha de vore l'última enquesta d'intenció de vot. Encara que s'ha fet un poc de ferida a l'animalet pepero, continuen obtenint una majoria insultant. De vegades un acaba, quasi, per rendir-se. A mi particularment la desvergonya de la política d'este país m'està deixant senyal. Davit del Carrer Blanc va comentar fa poc que no podem atribuir a tota la classe política este tipus d'actuacions i jo estic d'acord amb ell, però el pes comença a ser molt gran i el camí (o memòria) molt llarg. Tan sols han de pegar-li una miradeta a este enllaç que adjunte. Es una mica tendenciós i exagerat, però la majoria de xifres són incomprensibles (i indignants) per a un estat que es titla de "capdavanter". Vegen si no l'apunt sobre Leire Pajín... pâ caga-se !!!
http://www.elmundo.es/suplementos/cronica/2009/731/1255816803.html
http://www.elmundo.es/suplementos/
cronica/2009/731/1255816803.html
A vore si ara sí. L'enllaç de dalt s'ha tallat.
Publica un comentari a l'entrada