El penjoll, art de paraula, té el plaer de comunicar-los que Elies Barberà, poeta i actor de Xàtiva, ha estat guardonat amb el premi Ausiàs March de poesia de la ciutat de Gandia, un dels guardons poètics més potents en llengua catalana, pel llibre Allà on les grues nien. Amb el premi, Barberà, qui comparteix els honors amb Josep Piera, premi de narrativa i un dels poetes i escriptors de referència, puja un graó més en una trajectòria poètica presidida pel rigor i per la varietat de veus i registres, lluny dels focs d'artifici vacus que caracteritzen molta de la producció poètica recent.
Una trajectòria solvent i lúcida que rep un altre reconeixement. L'obra la podrem llegir a partir del 26 de novembre, editada per Edicions 62. En nom dels penjollers i penjolleres, la nostra més sincera enhorabona. A gaudir-ho amb salut.
14 comentaris:
Home, ara entenc jo certs comentaris!
Enhorabona a Elies! Edicions 62 és una editorial molt impenetrable per als valencians, però una de les més fortes en llengua catalana i això és molt bona senyal per a ell i per a la literatura valenciana (i també per a la de les CCCC). Tindre'm la fortuna al Penjoll de llegir un avanç?
Disculpe, senyor rafelet: el meu comentari d'ahir era deliberadament críptic no pel gust de ser-ho, sinó perquè jo no sabia com (i quan, i quant) de públic (entre els penjollaires, dic) era això del premi. Feia només minuts que ho havia vist per Gandia TV. Espere almenys que la resolució del "misteri" li haja intensificat l'alegria per "Alietes".
A mi el que em pareix realment sorprenent és que Elies aparega en una foto amb una gat sobre les cames. Encara que, tot cal dir-ho, em pareixeria encara mes sorprenent o, millor dit, em pareixeria ciència ficció que apareguera amb un gos. Amb gat i tot no puc deixar de felicitar Elies. Un premi mes per a certificar una carrera de fons poètica, que té molt lluny encara l'horitzó de la línia de meta però que a ha anat millorant resultats en cada parcial. Una cursa en plena ascensió en la què pocs poetes de la nostra llengua poden seguir l'alé literari a un escriptor amb una integritat i coherència dignes d'afalagament (qualitats estes que també es poden transpolar a la persona que s'amaga rere l'autor). Enhorabona una altra vegada.
Plas, plas, plas,...
fort aplaudiment per vosté, Sr. Alietes del Corralot.
I és que ho val i s'ho guanya.
Manolita i jo li oferim les nostres sinceres felicitacions.
Mestre Alietes, enhorabona! Bese la seua mà i em mor de ganes de llegir el seu poemari.
Moltes gràcies, estimats, per les felicitacions.
Refelet: alguns dels poemes del llibre han estat "testats" en El Penjoll. I s'han enriquit gràcies als comentaris que vostés m'han fet. Per exemple pose la "Germana Anorèxia" o "Galop brau de cavall" (que al llibre ha crescut i té un altre títol). I més.
Emili: Gràcies de bell nou.
Cul-de-sac: Jo mateix tampoc m'explique qué faig amb un gat sobre les cames. Moment de debilitat felina? En tot cas, gràcies per les seues paraules.
Drac: retorne-li els records a la seua pròpia persona i a la de l'estimada Manolita.
Escrivà: Sempre és un honor ser llegit per vosté.
Em sume a les felicitacions!
I vull felicitar també a Lo Pol pel post, que malgrat ser breu és molt encertat.
Què bé que ja queda poc per gaudir del llibre!!!
No les mereixen, Davit. Amb un poc de temps per davant, comentarem com cal l'obra d'Elies Barberà. Es tractava d'un post d'emergència. Ganetes d'agafar el llibre per davant, joorrlll!!
Un apunt interessant.
No vaig estar al lliurament de premis, que era a les huit de la nit perqué a la mateixa hora feia funció a Barcelona i encara no he aprés a estar en dos llocs diferents al mateix temps; però vaig estar a Gandia la roda de premsa de migdia. Van vindre els periodistes i vam presentar el llibre. Ells prenien apunts i alguns gravaven la presentació.
He estat escorcollant la premsa digital valenciana a vore qué deien. I em descollone en llegir Las Provincias, perqué diuen que jo vaig dir: "Más de la mitad de la población pasa de residir en ambientes rurales a habitar los PAIs". I després afegixen: "Esta es la esencia del libro."
No estic tan sonat com per afirmar que la meitat de la població mundial viu en PAIs. Jure que vaig dir CIUTATS. Pot ser en algun moment de la xarrada vaig dir PAÍS, i deu ser que els de Las Provincias deuen tindre un convertidor automàtic de paraules.
No ho sé. Coses que passen.
Felicitacions, Alietes... Ara ets més poeta que ahir, però molt menys que demà. No ressa així la dita?
Veig que els animalons et donen molta canxa!
Intentarem endevinar el sentit de les grues, animals interessants en la cosmovisió dels japonesos, potser també, ara, en la nostra.
De tot cor, enhorabona!
I "lo del gatet"?
He, he, he, el paradís en qué vivim, i al que fa referència el títol del llibre, està poblat, per desgràcia per les altres grues, les de les constructores.
Senyor Alietes, quina llàstima que no estiga ací Superflipo per a participar de l’alegria general del món penjollaire... Què li anem a fer... Però deixem-ho estar. El viu al got i el mort al clot! Enhorabona, Alietes! Si ve per Aixàtiva i convida els amics a una copeta, ja m’avisarà. I vigile les seues paraules, que després passa el que passa. Els de Las Provincias senten la paraula grua i...
Ja veu, Superagent, al final no es podrà ni parlar en públic davant d'un periodista: pots estar quasi segur que te la fotrà. Al remat tindrà raó Gòrgies:
1.Res no existix.
2.En cas que existisca, no es pot esmentar.
3.I en cas que es puga esmentar, no podrà ser comunicat.
Així almenys, un/a periodista de Las Provincias.
Enhorabona Alietes!!!
Publica un comentari a l'entrada