diumenge, 22 de novembre de 2009

Els premis

—Dies enrere, a Kalinka Mwalimu wa Lugha li va entrar la dèria dels premis. No perdia ocasió de blasmar-ne... Interessant, aquest tema dels premis. Acaben de llorejar Tembo Kalamu, un bard més gran que la soca d’un baobab... Què dirà ara Kalinka?

—Torre!

—T’has fixat que hi ha més premis que grans d’arena o fulles d’acàcia? Es convoquen de tota mena: de cant, de recitació, de curses per la sabana, de...

—D’escacs!

—D’escacs, sí. I d’acrobàcies, de gastronomia... Premis, premis i més premis! N’han instituït diferents personalitats i organismes: mamà Kibanda, Malkia Uwanja, el Consell de Caps de Tribu... Alguna vegada he arribat a pensar que la nostra espècie no s’hauria de dir Elephas sapiens sapiens; s’hauria de denominar, més bé, Elephas praemians praemiatus... Això sí, el guardó que li han donat a Tembo Kalamu és dels importants.

—Escac i mat!

—Merda!

—T’ho he dit moltes vegades: no xerres tant i concentra’t en el joc!

5 comentaris:

Aquil·les Sisternes ha dit...

Evidentment, aquesta ficció és el meu petit homenatge a Tembo Kalamu, l'Elefant del Corralot. Enhorabona, Alietes! Sóc un admirador seu.

Tadeus ha dit...

He publicat en el meu blog una entrada en la qual parle del meu amic Elies, i toque de refiló el tema dels premis literaris. La meua idea continua sent la mateixa: els premis me la bufen. Però Elies Barberà m'interessa com a poeta. L'he llegit i ho continuaré fent, amb premis o sense. Una vegada vam fer un muntatge teatral d'una obra meua i vam incloure uns versets seus, que quedaven de meravella. ¿Què més puc dir?

Aprofite per donar l'enhorabona a Elies.

Per cert, ¿què deu ser això de "Kalinka Mwalimu wa Lugha"? ¿Parla vosté swahili?

Alietes el del Corralot ha dit...

Gràcies, Aquil·les! Té vosté raó, el que s'ha de fer és tindre el cabet a la faena.

I parlant de la faena, aprofite per donar les gràcies a Cal·linca pel post. M'ha arribat a emocionar.
I també done les gràcies per totes les mostres d'estima que he rebut arran del premi.

Per cert, Aquil·les, sabia vosté que Cal·linca va ser jugador d'escacs?

Aquil·les Sisternes ha dit...

Tadeus, jo no parle swahili. Si de cas, és possible que el parlen els personatges de ficció. Entre tant de trompeteig i bramul, no s’entén què diuen, però jo m’imagine els seus diàlegs. Per cert, desconeixia totalment la seua afecció als escacs.

Tadeus ha dit...

Pos sí, sempre m'han agradat els jocs de taula. Abans jugava campionats d'escacs, però ara ja estic retirat.