dijous, 1 d’octubre de 2009

Tona (Gil i Carmona), p...,borratxa i fartona


La Tia Tona va nàixer a Sorió a l'any 1903. Son pare era pastor, molt humild i molt pobret. Sa mare va morir al part, i va deixar a Tona i huit germans, tots varons, així que en néixer la xiqueta, la gent va pensar que era un regal de Déu per a tots ells. Efectivament, en quan va crèixer i va tenir un mínim de raó, es va convertir en la criada de tots (cosa no estranya per a l'època, d'altra banda).

La noia es feia càrrec de la casa, de les tasques del camp i sovint dels animals. Son pare ja estava molt vellet i mentre va viure, encara que el dia a dia es feia dur, gaudia de respecte front als germans, d'això ja s'encarregava el pare.Tona, encara que a penes va anar a l'escola, tot siga dit, era una dona espavilada i no molt agraciada físicament. De xiqueta li va eixir la pigota i li va deixar unes marques a la cara que a cada clot podia acampar.

L'any que complia els 13 són pare va faltar. Comença a partir d'aleshores una vida de penúries, violacions per part dels germans i maltractes i vexacions de tot tipus. Producte d'una elles va nèixer Ramonet, a qui deixà a la Beneficència, segons deia ella, per donar-li un futur millor. Un dia de tardor se'n va anar de casa, sense donar explicacions i mai no tornà. Ningú l'anà a buscar. Començava una nova vida, va pensar.

Una beata de missa d'once, Pepica Reig la del Carrer Montcada, es va apiadar d'ella i la va acollír a sa casa, cosa que només va servir per què el seu marit, tot un senyor amb estudis i de professió respectada, se la beneficiara i la deixara prenyada un altra volta. Tornà a la Beneficència de nou... Aquesta vegada, farta del món i del gènere humà, acabà al bordell prop de la Plaça Enríquez. A la fí tenia una llar.

I així acabà els seus dies, de puta, però amb dignitat.

De Tona eren famoses les seues borratxeres. La més sonada va ser quan li va ensenyar les mamelles a l'Abad i a totes les beates que estaven aquell dia a la Seu...Va aparéixer ataviada amb una capa dient que era la Mare de Déu de la Llet, patrona de Sorió! Encara es recorda a Xàtiva els crits de les dones i la cara dels assistents que no donaven crèdit al que estava passant...D'aquesta gesta va créixer tant la seua popularitat a Xàtiva, que el populus va demanar el seu indult quan la van voler tancar a la pressó de la Plaça la Bassa per escàndol públic i per ofendre a l'autoritat eclesiàstica. A més d'uno va tombar: quan es tractava de beure, no tenia rival!

També va agafar molt de gust per menjar, i és que amb tantes privacions que havia tingut de xicoteta i com l'havia tractat la vida, era allò que de veres li donava plaer. Les seues dimensions van arribar a ser descomunals. Però en lloc de restar-li gràcia, això li afegía un toc especial. Des de ben lluny ja se la veia arribar amb els seus característics moviments de panxa, caderes i mamelles amb una sensualitat, que a més d'un va captivar.

Tot un personatge, Tona, puta, borratxa i fartona.