dijous, 1 d’octubre de 2009

Editorial d'octubre de 2009

Hem cremat setembre i ja som a l’octubre de 2009. Pel camí ens ha arribat una tardor prematura i les seues pluges, el judici a eixe alcalde bocamoll i pagat de la seua ignorància i nous escàndols dels PSPV i del PP valencians que eleven una mica més (si això és possible), la vergonya que alguns sentim al País on les pluges no saben ploure. L’octubre, però, ens portarà noves promeses de renovació de la classe política i l’exigència d’anàlisi i balanç que naixen del 9 d’octubre. Els xativins/nes i els habitants de les CCCC no hem de deixar-nos impressionar per aquesta ofensiva mediàtica. El seu veïnatge amb el 12 d’octubre és, per a molts, una coincidència benvinguda. Com si la properia de les dates aconseguira la mescla definitiva de les identitats, alhora que afavorix un gran pont vacacional, el 9 d’octubre, en el qual el País Valencià queda aleshores gairebé buit, en una perfecta metàfora de la valencianitat: ser valencià és fugir del País. Vos suggerisc llavors, que no sigam valencians i restem ací. Al capdavall, som de Xàtiva. De Xàtiva, d’Alcoi, de Gandia o de Dénia, tant en fa! El 9 d’octubre és sols el dia que va entrar Jaume I a València. I no ens afecta. Una imposició simbòlica. Una de tantes!

Al Penjoll però, tenim el nostre propi calendari festiu, el nostre temps de maduració i collita, la nostra lluita sorda i constant, i, fins i tot motius per nàixer i renàixer a cada instant. A la nostra revista-bloc hem fet una neteja d’autors/res (en to humorístic, però delicada i no exempta de polèmica). A més, hem aconseguit consolidar propostes (com els diferents premis que hem reeditat enguany). Tot i deixar les notícies al bloc en un paper secundari, continuem mantinguent entre 50 i 100 visitants tots els dies i hem arribat a les 100.000 visites. I tot això, malgrat que som un bloc quasi invisible al Principat. I el que és pitjor, malgrat ser un bloc quasi invisible al nord del Xúquer, i, fins i tot al sud. Això no ens ha d’importar, però aquesta autosuficiència ha fet que se’ns acuse de ser una simple colla tancada d’amiguets/tes. El Penjoll imprés no era això i l’actual no ho ha de ser, però no hem de renunciar per això a l’exigència de qualitat i rigor. Ha hagut qui ha vingut i se n’ha anat, però hi ha també qui s’ha quedat. I ningú ha sigut forçat ni a entrar ni a eixir. Si malgrat les baralles constants, les crítiques, autocrítiques i contracrítiques, encara continuem avant, difícil serà parar-nos. El temps de la diàspora i la baralla infructuosa ja tingué lloc el 1988 i el 1990. Ara és el temps de la creació i, per si no ho havieu notat, hem tornat per quedar-nos.

Endavant Penjollaires!!!
refelet

6 comentaris:

Lo Pol ha dit...

M'he arribat a emocionar. Sona a una d'eixes converses post-discussió on les parelles superen una crisi i es posen a follar com a bojos. Tractaré de follar-escriure més.

Allau ha dit...

Què vols dir que sou invisibles al Principat? Que això no funciona amb repetidors, com la tele!

Apa, felicitats i endavant! (des del Principat).

Lo Pol ha dit...

M'acabe d'assabentar que follarem amb un menys. Quina merda d'orgia.

Allau: el tema de la invisibilitat de la producció cultural valenciana al Principat no es pot explicar en unes quantes ratlles, però existeix. Això no implica que no hi haja gent com tu que sí que té inquietud en saber què es fa de Vinaròs cap avall.

Alietes el del Corralot ha dit...

Bon editorial, Refelet!

El final és molt bo, sona a Braveheart. Endavant les atxes, doncs!

escrivà de cort ha dit...

Refelet, ha fet vostè el que toca, en aquests temps una mica tardorals: un editorial encoratjador, sí senyor!

Cul de sac ha dit...

M'agrada molt que desvincule la importància del Penjoll del nombre de visites o de la poca repercussió al Principat, però encara m'agrada mes que, a pesar d'açò, continue exigint qualitat i rigor. Crec sincerament que este és el camí a seguir i si, per això, se'ns acusa de ser una colla d'amigatxos, xe, perfecte. La veritat és que no se que té de roín ser un grup d'amics que perden el seu temps en projectes com este. Com molt bé diu vosté, Rafelet, endavant !!!