Passejades pel Comtat (I)

Ja s’acosta la festivitat de Tots Sants, una avinentesa perfecta per a passejar per Cocentaina, capital del Comtat. La comarca està situada a les serralades bètiques valencianes. Al centre, la depressió de la Foia de Cocentaina es perllonga vers llevant per la vall de Perputxent, que és travessada pel riu d’Alcoi fins a l’estret de l’Orxa, per on entra a la Safor. Fora d’aquesta ampla depressió, les valls són petites i tancades entre muntanyes. Al nord-oest, encaixada entre les serres d’Agullent i de Mariola (perllongades a llevant sobre Beniarrés, per la serra de Benicadell), resta la vall d’Agres, separada de la Safor pel riu d’Alcoi. Vers llevant i el sud, tancant les diferents valls, hi ha les serres de l’Albureca, la Foradada, Almudaina (1008 m) i Alfaro, i la Serrella (1379 m). Les serres de Penàguila i de Mariola, a ponent, tanquen el circuit. L’eix unificador de les valls és el riu d’Alcoi; en són tributaris el riu d’Agres, per l’esquerra, i el de Penàguila, per la dreta. El clima és relativament plujós i sovintegen les glaçades.

Cocentaina és cap de la comarca. Està situada en una de les seues valls longitudinals. El terme recolza, a l’oest, al vessant oriental de la serra de Mariola (el cim més alt de la qual és el Montcabrer, amb 1390 m). La resta del municipi és la prolongació de la ramificada canal d’Alcoi. La superfície forestal és important; bona part d’ella s’explota per a obtenir fusta. Els conreus ocupen la meitat del terme i són majoritàriament de secà, amb predomini dels cereals, oliveres, ametllers i fruiters de secà. Al regadiu es troben productes hortícoles. L’activitat industrial és vinculada a Alcoi, on ja al segle XVIII acudien a treballar els obrers de Cocentaina. Actualment la indústria que subsisteix és la tèxtil, el paper i el cartó. La població ha anat augmentant regularment des del segle XVIII.

La vila (uns 11.000 habitants) descansa sobre un aspre vessant del tossal de Sant Cristòfol (757 m), contrafort de la serra de Mariola coronat per les restes del castell medieval de Sant Cristòfol. Conserva, a l’oest, una part del clos i les ruïnes d’una torre gòtica. El nucli antic, irregular, limitat al nord pel barranc de Sort, s’uní el 1616 amb el raval del Salvador, antiga moreria, i amb el lloc fronterer de Fraga; dins el raval persisteixen nombroses cases mudèjars. Els carrers són irregulars; es destaca el palau comtal, de planta rectangular i flanquejat per torres, obra del segle XV, que alberga actualment l’ajuntament, vora el qual hi ha l’església renaixentista de la Mare de Déu del Miracle. L’església arxiprestal de Santa Maria fou reconstruïda a la fi del segle XVII. Per sant Hipòlit (13 d’agost) hom celebra les festes de moros i cristians.

Dins el terme hi ha, a més, el poble de l’Alcudieta del Comtat, els llogarets i caseries de l’Estació del Nord, de Penella i del Poblenou de Sant Rafael, els veïnats d’Algars,(també conegut com les Masies de Moltó), Gormaig i les Alqueries de Benifloret. Cocentaina fou, en temps islàmics, una important plaça forta que resistí l’empenta cristiana fins el 1248, any en què passà a mans de Jaume I i depengué directament de la corona. Esdevingué lloc mixt de moriscs i cristians, centre d’una fillola que comprenia gran part del Comtat i la vall de Sella (a la Marina Baixa), i cap d’una extensa baronia. El 1291, Pere el Gran en designà batlle Roger de Llúria, que esdevindria senyor. La baronia quedà en mans de la família Llúria fins al segle XV, quan retornà a la corona. El 1448, esdevingué comtat de Cocentaina; Alfons el Magnànim el donà a Ximén Pérez de Corella, concedint-li el títol de comte i lliurant-li un espai que comprenia, a més, els llocs de l’Alcúdia del Comtat, Alqueria de Ferris, Alcosser, Gaianes, Penella i Turballos.

Roger de Llúria

Roger de Llúria (o de Lauria, o de Lloria), nascut a Scalatea, Calàbria, o Lauria, Basilicata (1250), i mort a València (1305), fou un navegant d'origen calabrès educat a la cort catalana, on va arribar amb el seguici de la reina Constança, dona de Pere II. Es va casar amb Saurina d'Entença, germana de Berenguer d'Entença que participà junt amb Roger de Flor a les expedicions dels almogàvers. Hom considera Roger de Llúria l’artífex de la preeminència de la Corona d’Aragó a la Mediterrània. Comandà brillantment l'estol català, com almirall, durant tot el regnat de Pere II el Gran. Se li va concedir la baronia de Cocentaina (sent, per tant, el primer senyor de la vila) com a premi a la seua trajectòria militar. També va obtenir la senyoria sobre l'illa de Gerba arran de l'expedició a Tunis de 1282.

El 8 de juny de 1283 es va enfrontar a l'armada angevina dels almiralls provençals Cornut i Bonví en el Combat de Malta, evitant el desembarcament francès a Sicília. El 5 de juny de 1284, va tenir lloc la batalla del golf de Nàpols, en què el seu estol fou atacat per l'esquadra angevina, comandada per Carles II d'Anjou el Coix; després d'un primer contacte, Roger va fingir retirar-se cap a Castellamare, però es va atutar en sec i va iniciar el combat enmig de les aigües del golf de Nàpols, destruint la flota francesa. Estant a Sicília, fou cridat per a defensar Catalunya. Obtingué una gran victòria sobre l'estol francès de Felip III l'Ardit, a la batalla naval de les Formigues, els dies 3 i 4 de setembre de 1285, durant la croada francesa contra la Corona d'Aragó. Unes setmanes més tard, va atacar el Llenguadoc amb dos mil almogàvers, saquejant Serinhan, Valras i Agde, i tornant a Barcelona amb un botí impressionant. No és estranya, doncs, la seua prepotència, quan pronuncià la cèlebre frase: «A partir d'ara, no hi haurà peix que s’atreveixi a treure la cua si no porta lligada la senyera amb les quatre barres del nostre senyor rei d'Aragó». Fou enterrat a Santes Creus, al peu del sepulcre de Pere el Gran.