dijous, 22 d’octubre de 2009

RELATIVITZACIONS

Atenent els reiterats suggeriments d'un famós vegetarià sobre la importància de desdramatitzar o, millor dit, relativitzar qualsevol fet històric o qualsevol al.legat sobre els mencionats fets i, considerant-me una persona d'orelles obertes i ment contemplativa, he decidit posar-me mans en feina. I ho he fet buscant informació sobre un ens, l'eclesiàstic cristià, que em permetera afegir pes en la balança positiva a favor d'esta entitat. Als últims anys tan sols he observat actuacions, escoltat declaracions i confirmat actituds que disten molt d'una honestedat necessària als temps que corren i, estos comportaments, no fan si no corroborar tot allò dolent que durant anys d'història ja s'havia pogut contrastar. Així que, per a relativitzar esta opinió, he intentat compensar la balança a favor de l'església Catòlica i ho he fet buscant fets plausibles i dignes de ser mencionats. Cal destacar que accions, campanyes i, inclús, actituds del catolicisme com a empresa que siguen destacables i lloables, hi han, i no poques. Vaig a presentar-vos als que la desconegueu tan sols una, per evidents motius d'espai i per fugir de les que, sent molt honroses, ja han sigut prou analitzades i publicitades.



-Al desembre de 1840 s'autorizava la creació del denominat "Cuerpo de pajilleras del Hospicio de San Juan de Dios" de Màlaga, mercé la dispensa especial del Bisbe d'Andalusia. "Las pajilleras" de caritat, com se les va començar a denominar en tota la península, eren dones triades sense importar la seua edat o aspecte físic. Prestaven consol amb maniobres de masturbació als soldats ferits en les batalles de la recent guerra Carlina. L'orige de la idea s'atribuix a Sor Ethel Sifuentes, una religiosa de mes de quaranta anys que exercia d'infermera en el mencionat Hospici. La germana Ethel havia notat que al pavelló de ferits de l'hospital es respirava un mal ambient insuportable, amb innegables excesos de testosterona, silenci i ansietat saturant l'atmósfera del edifici. Va ser llavors quan va decidir ficar-se mans en l'obra i comerçar a "pajillear" als malferits (però no menys virils soldats) amb l'ajuda d'algunes germanes mes. Des de llavors, tant a oficials com a soldats, els tocava la seua palleta diària i els resultats van ser immediats i immillorables, creant-se un clima emocional radicalment distint. Els temperamentals hòmens d'armes, inclús els de diferent bàndol, van tornar a departir fluida i amablement. Progressivament es van anar sumant voluntàries seculars al grup iniciàtic de germanetes "pajilleras", atretes pel desig de prestar tan abnegat servei. A fi de resguardar el pudor i bons costums de l'època, a estes voluntàries se'ls va imposar l'ús estricte d'un uniforme suficientment folgat que ocultara les formes femenívoles, així com un vel de lli que amagara el rostre. Durant els següents anys, i degut al rotud èxit de la idea, es va produir una proliferació dels diversos cossos de "pajilleras" per tot el territori nacional, agrupades sota distintes sigles associatives i modalitats. Alguns exemples d'estes associacions van ser: "El cuerpo de pajilleras de la Reina", "Las pajilleras del Socorro de Huelva", "Las esclavas de la pajilla del corazón de María" i, ja en el segle XX, "Las pajilleras de la Pasionaria" conegudes per l'auxili brindat a les tropes de la República, veges tu.-

5 comentaris:

vicent ha dit...

Encara estic riguent-me, mare meua, i jo que hem pensava que açó era conya. M'imagine a aquestes filles de deu, "dale que te pego" i, que vols que et diga....
Ja está ahí...ja está ahi...pégali fort..aaaaaaaaahhhh..jajaaa
Que prenga nota rouco, aixó si que eren monjes compromeses amb el benestar dels soldats i no el que hi ha ara...

vicent ha dit...

rouco, a fer palles.....

Anònim ha dit...

Açò ja ho havia vist per ahí. És molt divertit...encara que tot mentira (per desgràcia)

http://marcianos.com.mx/la-historia-de-las-pajilleras/

Alietes el del Corralot ha dit...

És el Palleter un fill bort de les "Pajilleres de Vicente González Lizondo"?

Cul de sac ha dit...

Sens dubte, Alietes, sens dubte. Concretament és el seu fill bastard, fruit del xantatge posterior a unes maniobres de manipulació a què va ser sotmés Vicente, per a guarir les ferides que havia patit en l'última batalla de taronges del Congrés. Imitant la innovadora tècnica de la xantatgista que al seu dia va intentar enganyar a Boris Becker, una monja infiltrada i agnòstica va ordir la malifeta. Dita tècnica, sense entrar en massa detalls, consistia a emmagatzemar en la boca el semen recentment sostret a la víctima del xantatge per a, posteriorment, utilitzar-lo en un autoembaràs provocat amb el que demanar tributs al Lizondo. Com tots sabem, tot açò va ser emmudit en el seu dia i mai mes es va saber fins a la presentació pública del Palleter. En dita presentació, el fill il.legitim no va poder dissimular les seues evidents parenteles i des de llavors ha estat sota sospita de les forces pancatalanistes.