dimarts, 6 d’octubre de 2009

HUMOR i TRES

En les últimes setmanes Xavi Castillo ha actuat de nou a Xàtiva i rodalies, concretament a la Pobla Llarga, tornant a demostrar els seus dots per a l'histrionisme teatral, la mofa salvatge i el bon humor sense subtileses. He tornat a escoltar i llegir sobra les similituds d'este humorista i el recentment difunt Pepe Rubianes. D'inici vull deixar clar que amb esta entrada no pretenc obrir un debat sobre qualitat entre estos dos biotips de l'humor, ni tan sols sobre el que representen cada un d'ells per al teatre Català i Valencià. Mes bé, i aprofitant algunes d'eixes innegables similituds entre ells, pretenc obrir el palmito o la gamma un poc mes mostrant-vos a un altre humorista que, sens dubte, també presenta pareguts mes que raonables amb els dos anteriors. George Carlin va morir el 22 de juny de l'any passat i fa poc he vist l'últim dels seus espectacles, el titulat "It's bad for Ya". Sense tindre coneixement de si este personatge va arribar a influenciar directament o indirectament a Pepe Rubianes, o de si tan tan sols el de Villagarcía d'Arosa sabia de la seua existència, veig molts aspectes en comú en la seua forma de vore i fer arribar l'humor a la gent. Vos deixe penjollats en tres vídeos aproximadament mitja hora d'este espectacle (crec que en Youtube es poden localitzar fàcil les parts que falten per a completar-lo). Espere que estos vídeos permeten obrir un debat no sobre qualitat, com he dit abans, si no sobre qualitats o, si voleu dir-ho d'una altra manera, sobre habilitats. Però sobretot el que desitge es descobrir, als que no coneguen, a este altre geni de l'humor. Profit.








2 comentaris:

Alietes el del Corralot ha dit...

Realment interessant, este pàcaro.
Quina mala bava que es gasta el tio!
És curiós que també Rubianes (i Castillo, i també Leo Bassi) va anar deixant de banda el fet de representar històries a través de personatges i situacions, per mostrar-se ell mateix com a actor-personatge que canta les quaranta.
L'estil consisteix a despullar-se de les formes teatrals per aconseguir la màxima autenticitat.

D'este tipus de còmics (i d'altres) ja en va parlar Superflipo a l'inici de l'aventura Penjollera.

Gràcies per l'entrada.

Cul de sac ha dit...

Completament d'acord en totes les apreciacions, Alietes. I també considere molt interessant la seua valoració sobre la renúncia al personatge per a anteposar el jo teatral, ple de sarcasme i mala llet. Què haurà provocat que tots estos animalets focalitzen la seua mala hòstia, renunciant practicament a la interpretació, en les insensateses de la vida o del sistema? (tenint clar que esta forma teatral també és interpretació, encara que siga en menor grau).

Un altre dels meus objectius era donar continuïtat a entrades com les que vosté indica de Superflipo, des del meu punt de vista arguments molt interessants per al Penjoll.