dijous, 10 de setembre del 2009

Vaig a llegir a Faulkner

¿Recorden una película anomenada Amanece, que no es poco? A mi em pareix meravellosa. Va ser estrenada en 1989, però jo no la vaig vore en aquella època, sinó molts anys després, quan una persona que va passar fugaçment per la meua vida me la va recomanar (guarde d'ella alguns bons moments i, com veuen, alguna bona recomanació). Amanece, que no es poco és una peli bastant inenarrable, encara que se la pot catalogar fàcilment dins de la tradició de l'humor surrealista. El seu director és José Luis Cuerda, i en el repartiment apareixen molts dels actors i actrius més coneguts dels anys 80 a Espanya. La película ens mostra la vida en un poblet peculiar, on ocorren situacions d'allò més pintoresques. Els diàlegs, en ocasions, són memorables. Ací tenen una mostra, amb el gran Luis Ciges:

http://www.youtube.com/watch?v=xOrHXuBQLDM&feature=relatedyoutube.com/watch?v=xOrHXuBQLDM&feature=related

Podríem dir que la película ha mantingut en certa manera la seua popularitat, una mica com a obra de cult, com es pot vore en este article d'El País que en commemora el vint aniversari. En el moment de l'estrena, però, la crítica no va ser unànime a l'hora de cantar les lloances d'esta peculiar creació cinematogràfica (miren per exemple la crítica que li va fer Ángel Fernánez Santos també al País). A mi, personalment, Amanece, que no es poco em sembla una genialitat. Com deia, té detalls antològics. Per exemple aquest: els habitants del poble són tots admiradors de l'escriptor nordamericà William Faulkner, al qui tenen com a veritable ídol. Això crea una situació curiosa amb un foraster que arriba al poble. Miren per exemple el següent fragement de la peli:

http://www.youtube.com/watch?v=_-HsaMb8bhw

Hui m'ha vingut al cap Faulkner, i la película de Cuerda, mentre mirava entre els prestatges d'una llibreria de València. L'altre dia, en el blog de Xavier Aliaga (Sota la Creueta), vam estar parlant de literatura (esta és l'entrada). La conversa anava sobre Vargas Llosa, que mai m'ha agradat com a escriptor. En canvi, els altres comentaristes, entre ells el propi Aliaga, van expressar comentaris de lloança respecte de Vargas Llosa i em van recomanar vivament la lectura de les seues noveles. Jo, que solc fer cas del que em recomanen, me n'he anat este matí a la llibreria a vore què trobava, i el cert és que els títols de Vargas Llosa no m'acabaven de seduir (o, com diuen al meu poble, "d'omplir"). Els fullejava, buscava algun detall inspirador, llegia els textos introdutoris, les mini-biografies. En un moment donat, m'he trobat amb una frase del tipus "l'obra de Vargas Llosa està influida per la del gran novelista nordamericà William Faulkner", una frase que, mutatis mutandis, és fàcil trobar-se en contextos literaris, ja que són molts els que es consideren hereus de Faulkner. I llavors recorde que mai he llegit res d'este autor, potser un parell de pàgines que no em van enganxar del tot, fa ja molts anys, i em dic, ¿no serà millor proposar-se llegir a Faulkner, i després ja vorem què fem amb vargas Llosa? I ahí és on m'he enrecordat de la película. La novela de Faulkner que m'he comprat és The Sound and the Fury i vull començar-la a llegir esta nit mateix, sota les estrelles.

13 comentaris:

D.ª Reencarnación Palomino ha dit...

Els feligresos de l’Església Cal·linquista estem d’enhorabona: s’ha complit la primera profecia! Tal i com ansiosament esperàvem, el dia 9 del 9 del 2009, el nostre senyor Cal·linca ha fet publica la arribada de la inspiració i que està escrivint una altra obra de teatre… Ara tots ens preguntem si es complirà la segona profecia: serà un sainet?

Capità Superflipo ha dit...

Senyor Cal·linca, com veig que accepta recomanacions i que li agrada el bon cinema, aprofite per a recomanr-li (i a la resta de penjollaires) la millor pel·lícula que he vist mai: Cinema Paradiso. I que casualment, hui 11-S, regalen amb el periòdic Público pel mòdic preu d’1’50 €.

No sé si s'en recordarà el senyor Alietes, però la veiérem junts en versió original a València fa ja vint anys.

Capità Superflipo ha dit...

Per cert, molt bo el seu post.

Ah! i si vol penjollar i que aparega al post la pantalleta dels vídeos del You Tube, en compte de tallar i pegar l'adreça URL del You Tube, talle i pegue el codi d'on diu "insertar" (a la dreta del vídeo).

Davit del carré Blanc ha dit...

Sr. Calinca, si quan acabe de llegir el llibre que ha triat seguira interessant-li Faulkner, li recomanaria la lectura de Sanctuary. És el llibre de Faulkner que em va impactar més. D'altra banda, coincidisc amb vosté: no m'agrada Vargas Llosa (que a més de llibres fluixets, també ens ha deixat un fill que el carrega el dimoni).
I gràcies per recordar Amanece que no es poco, és una peli genial!

Lo Pol ha dit...

Per parts: sumar-me a la recomanació de Davit. Sanctuary és una autèntica barbaritat. Benvingut, senyor Calica, al món de Faulkner. Que no li agrade Vargas Llosa, bé, encara, és opinable, però William Faulkner és el puto amo, un escriptor irrepetible, enorme.

I sí, si Amanece que no es poco és una pel·lícula entranyable, un clàssic. Molt bona entrada.

Cul de sac ha dit...

"Amanece que no es poco", que delirant i gran comèdia, molt en la línia d'una altra gran pel·lícula "Así en el cielo como en la tierra" (Jose Luís Cuerda) on l'humor de l'absurd aconseguix, també, el seu mas alt nivell. De William Faulkner puc dir que el vaig descobrir amb "La tarde de una vaca" i des de llavors no m'he pogut desenganxar. Per a mes informació li recomane este enllaç:


http://www.elultimolibro.net/2007/06/william-faulkner.html

Tadeus ha dit...

Celebre que els haja agradat l'entrada.

Capità Superflipo: lamente dir-li que la película "Cinema Paradiso" em semnbla horrorosa. Bé, és qüestió de gusts. I gràcies pels consells tècnics sobre els videos de YouTube. En este cas, però, crec que queda millor com està.

Davit: gràcies pels comentaris; ja tinc pensat continuar llegint Faulkner, i un dels llibres serà "sanctuary"!

Ara que estic llegint la primera part de "The Sound and the Fury", me n'adone que l'autor utilitza un llengutge coloquial del sud dels EEUU, que queda molt lluny del llenguatge estàndar. De vegades em costa entendre el que diuen els protagonistes. Em pregunte com han solucionat estes coses els traductors de la novela. Jo la llisc en anglés, però ja que estem en un coloqui públic i hi pot haver gent interessada en tot açò: ¿quina traducció o traduccions recomanarien de les obres de Faulkner, ja siga en castellà o català? El detall no és menor, ja que estem davant d'una literatura densa i amb totes les dificultats possibles per al traductor.

Cul de Sac: no conec la película que menciona de José Luis Cuerda. Prenc nota. També em miraré l'enllaç sobre Faulkner.

Alietes el del Corralot ha dit...

Bona entrada, sí senyor!

Faulkner, una assignatura pendent. Jo també m'ho apunte.

Ah, Capità, clar que m'enrecorde! Cinema Paradiso, als Cinemes Albatros de València. Sempre que la veig, plore. I sempre en el mateix moment: al final, quan Totó passa la pel·lícula que Alfredo ha confeccionat amb els retalls dels besos censurats. Magnífic!

Pralant de plorar,una confessió: Tot i que jo sóc de llàgrima difícil, este matí he tornat a plorar. Hui és la diada de Catalunya. Estava sentint la cerimònia per la ràdio i quan la cantant Noah ha engegat "El cant dels ocells", m'han saltat les llàgrimes. Després s'ha dirigit al respectable i ha parlat d'Israel, palestina, guerres i pau, i jo estava entendrit com un xiquet.
Han intervingut actors i actrius afectats (Rosa Novell i Enric Majó, i Joan Ollé, pedant comsempre) i m'han fet caguera. Només Peret, que ha parlat d'amor, i el poeta Joan Margarit, que ha recitat un poema rabiós, m'han tornat a emocionar.

Unknown ha dit...

és que Peret és molt Peret... més rumba i menys especular!

Laura Sánchez i Sergi Flores ha dit...

En Vargas Llosa és un idiota, però això no lleva que siga un bon escriptor.Jo he llegit molta cosa d'ell, i no tot m'entusiasma, m'agradaren, però, i molt: Conversación en la catedral.
La ciudad y los perros.
Pantaleón y las visitadoras.

Marc Peris ha dit...

Per cert, l'anterior comentari era meu.
Salut!

Tadeus ha dit...

Laura i Marc: ¿tenen clar qui són?

Parlant de Vargas Llosa, ja vaig dir que deixe la lectura d'alguna de les seues noveles per a més endavant, si trobe la inspiració. Per sort, hi ha gent que m'està donant bons consells al respecte. Ja vorem.

Tadeus ha dit...

Notícia fresca: hui mateix, en el periòdic El País, el Sr Vargas Llosa ha estat contestant les preguntes dels lectors. M'he enterat quan la cosa ja quasi havia començat i he enviat un parell de preguntes prou improvisades, que finalment no han obtingut resposta. Una llàstima. Ací tenen el link, amb les preguntes i respostes:

http://www.elpais.com/edigitales/entrevista.html?encuentro=5656