divendres, 19 de juny de 2009

Sort

Tenia la figa com una magrana oberta. Només feia que dir-li: Entra, entra, entra! Un soroll de sucs bullint. Ell primer s’hi amorrà, encés de ganes. Alguna cosa des d’allà dins li arrancà la llengua de soca-rel. Sort que no m’hi he ficat del tot! pensà anant-se’n amb la boca tota de sang.

6 comentaris:

Comtessa d´Angeville ha dit...

"Tenia la figa com una magrana oberta" és un començament preciós, a l'altura del de Scaramouche de Sabatini, o del de Moby Dick, o del de Cien años de soledad.

Gran Alietes, gran!

Anònim ha dit...

en ca li passa poc ...

Alietes és molt bo però dona! és un altre estil diria jo...

Peguie ha dit...

i la llengua es va quedar dins o va ser engolida pel òrgan magranil?

Alietes el del Corralot ha dit...

Gràcies, Comtessa.

Gràcies, Anònim.

Peguie, vosté mateixa. Qué creu que faria tal òrgan magranil?

Peguie ha dit...

Tal vegada faig un post sobre la vida independent i autònoma de la llengua.

Alietes el del Corralot ha dit...

Avant! Serà un honor ser-li font d'inspiració.