divendres, 19 de juny de 2009

Locus amoenus?

Tempus fugit? Ubi sunt? Carpe diem? Ai, ai, ai! Quina edat has dit que té? Vint-i-vuit? No passa res! Això és que la núvia l’ha deixat i ha fugit amb altre. Com? Que ara s’interessa pel locus amoenus? Aleshores, estigues tranquil. Això és que ja ha trobat altra. Aviat tornarà a parlar com de costum.

2 comentaris:

Alietes el del Corralot ha dit...

Així de simples som!
Visquen els tòpics reconfortants de lapoesia!

Capità Superflipo ha dit...

No vull referir el meu comentari al microrelat sinó a la suggerent pintura que l’il·lustra: Quina manera més incómoda de donar pel cul!

Per cert, segur que l'expressió adient és "locus amoenus" i no "locus amoanus"?