Tempus fugit? Ubi sunt? Carpe diem? Ai, ai, ai! Quina edat has dit que té? Vint-i-vuit? No passa res! Això és que la núvia l’ha deixat i ha fugit amb altre. Com? Que ara s’interessa pel locus amoenus? Aleshores, estigues tranquil. Això és que ja ha trobat altra. Aviat tornarà a parlar com de costum.
2 comentaris:
Així de simples som!
Visquen els tòpics reconfortants de lapoesia!
No vull referir el meu comentari al microrelat sinó a la suggerent pintura que l’il·lustra: Quina manera més incómoda de donar pel cul!
Per cert, segur que l'expressió adient és "locus amoenus" i no "locus amoanus"?
Publica un comentari a l'entrada