M'inflame i ho aclame:
Sí, Rita m'excita!
La cosa se'm posa
si explota devota
l'eròtica exòtica
del ser i el poder:
et munta i pespunta
carreres brutals,
regates mundials,
visites papals...
i és la diversió
en la convenció:
es mama a dos mans
gin-tònics bestials!
8 comentaris:
sols puc dir-li, impressionant!!!
tinc les palmes de les mans enceses en flames... -on he escoltat jo açò?-
no, si ja sabia jo que en quan obrirem nous camps de conreu poètic açò anava cap a amunt...
genial!
BRAVO! jaja
crec que a ella no li agrada vosté ni cap piu
Ai, Anònim, jo sóc un enamorat pacient.
Segur que quan Rita llija l'Oda que li he escrit canvia d'opinió (i de gustos) i em demana per eixir junts.
Sr. Del Corralot, se n'ha eixit en este poema... Com es nota que Rita és la seua musa, com la meua és el Sr. Cal·linca... Per cert, fa temps que no sabem d'ell.
Fantàstic!
Això mateix em preguntava jo fa només una estoneta. De fet li he deixat un prec al Senyor Calinca en els comentaris a l'entrada sobre Bolaño. Tinc l'esperança que el llija. Aquell o este.
Som com el Cigronet que va deixant un camí de molletes de pa, però Calinca no bada boca: els designis del Senyor són... incommensurables!
Moltes gràcies per enrecordar-se de mi, Sr Superflipo i Sr Alietes. Per diverses raons estic prou deslligat del Penjoll últimament, cosa que podré redreçar abans o després. Una de les raons és que estic ja avançant faena de cara a la meua més que probable tesi doctoral.
Publica un comentari a l'entrada