dilluns, 25 de maig de 2009

Oda a Ritaaaaarhhgroooaarhhh!

M'inflame i ho aclame:
Sí, Rita m'excita!
La cosa se'm posa
si explota devota
l'eròtica exòtica
del ser i el poder:
et munta i pespunta
carreres brutals,
regates mundials,
visites papals...
i és la diversió
en la convenció:
es mama a dos mans
gin-tònics bestials!

8 comentaris:

el funambuliste ha dit...

sols puc dir-li, impressionant!!!
tinc les palmes de les mans enceses en flames... -on he escoltat jo açò?-
no, si ja sabia jo que en quan obrirem nous camps de conreu poètic açò anava cap a amunt...

genial!

Thor ha dit...

BRAVO! jaja

Anònim ha dit...

crec que a ella no li agrada vosté ni cap piu

Alietes el del Corralot ha dit...

Ai, Anònim, jo sóc un enamorat pacient.
Segur que quan Rita llija l'Oda que li he escrit canvia d'opinió (i de gustos) i em demana per eixir junts.

Capità Superflipo ha dit...

Sr. Del Corralot, se n'ha eixit en este poema... Com es nota que Rita és la seua musa, com la meua és el Sr. Cal·linca... Per cert, fa temps que no sabem d'ell.

Sàlvia ha dit...

Fantàstic!

Alietes el del Corralot ha dit...

Això mateix em preguntava jo fa només una estoneta. De fet li he deixat un prec al Senyor Calinca en els comentaris a l'entrada sobre Bolaño. Tinc l'esperança que el llija. Aquell o este.
Som com el Cigronet que va deixant un camí de molletes de pa, però Calinca no bada boca: els designis del Senyor són... incommensurables!

Calinca ha dit...

Moltes gràcies per enrecordar-se de mi, Sr Superflipo i Sr Alietes. Per diverses raons estic prou deslligat del Penjoll últimament, cosa que podré redreçar abans o després. Una de les raons és que estic ja avançant faena de cara a la meua més que probable tesi doctoral.