Els blavers que s'unixen per fi a la reivindicació?...
O són, tal vegada, Vicent Baydal i les Baydaletes?
O són, tal vegada, Vicent Baydal i les Baydaletes?
Oh, quina desil·lusió més gran! són uns amics espanyols,
però no importa, benvinguts siguen. Els manifestants els aplaudixen fins a dues vegades!
Pancarta dels joves d'Acció Cultural. A l'esquerra Felip V, però els altres dos de la dreta qui són?però no importa, benvinguts siguen. Els manifestants els aplaudixen fins a dues vegades!
Un pareix pareix Mortadelo, veritat? i l'altre? En fi, seran alguns polítics d'aquestos del PP o el PSOÑ.
Xe, quanta gent, xe, i no eixir mai en televisió!
Xe, quanta gent, xe, i no eixir mai en televisió!
12 comentaris:
Això de la bandera que ocupa sis plantes era gairebé (que bé m'ha quedat el gairebé) previsible. Com que els "nois" d'ERPV van fer el mateix amb una estelada quilomètrica (una provocació també quillomètrica) als actes del passat 9 d'ctubre, doncs (oi que sona bé el "doncs"?), doncs... els fatxetes de la foto han volgut tornar la pilota. Total, que entre uns i altres ens faran morir. I faltava Rus, pâ acabar d'arrematar la faena. Senyor, quanta paciència es necessita...
Jo vaig anar i de quarentons cada vegada n'hi ha menys. A vore si l'any que bé anem la penya del Penjoll amb "carpanta" inclosa!
Per al meu gust hi ha massa fotos dels mamons amb la blavera: és ajudar a difondre la presència que reclamen.
I també em sembla poc intel·ligent obrir manifestació amb la imatge de Camps i de Rus (ni que siga per fer-ne burla). En la mateixa línia: és ajudar a difondre la presència que reclamen: fins i tot en una manifestació com la del 25 d'abril estan presents.
Això de necessitar contínuament enemics em sembla una mica de retardats emocionals.
Pos a mi estes fotos mangradat mol i man arribat al cor! i es xicons tamé, que estan mol bons i mol requetefornits. Conque a vore si me paseu el numero i fem una festa gairebe dixes, ab paelleta i tot i actuasió del tio Fredo!
Això de les Baydaletes, que evidentment existeixen, d'on ho heu tret? Per analogia amb les Monleonetes?
Salut!
Sap qué em passa, Aleshores Gairebé? Que entre a El Penjoll i veig 3 fotografies seguides amb una blavera immensa i em ve mal de panxa i els dimonis se m'emporten!
No podria llevar eixa merda de fotos?
Vinga vaaaa, li lleve una, Alietes.
Collons, quina rebaixa!
Si és que em dol en l'ànima fins el blau de les estelades!
Si la quatribarrada és la bandera del país imaginari (dic imaginari perqué només existix en la imaginació de menys del 5% de la societat valenciana), l'estelada és la bandereta del país quimèric.
Res a fer en un país de desmenjats. Hui no dec estar massa optimista!
Doncs ahir la bandera quimèrica es passejà per València tot el dia i a última hora del dia fou a parar davant dels nassos del Reiot i Camps, la cara del qual era un poema. I això que és quimèrica! Si fora imaginaria voríem!
Encara com visquem en un País amb llibertat d'expressió, que diu el Calinca eixe, i només començar TVE va retransmetre la xiulada al Rei i mostrà totes les imatges de pancartes com la que posava: "We are nations of Europe, GOOD BYE SPAIN!".
Potser té raó, Anònim, que es va passejar amb la bandereta quimèrica per València i tot això, però estos gestos no són més que pets i bufes en dies i ocasions de pura excepcionalitat: una manifestació a l'any, una final de futbol cada 25 anys,...
El despertar de la ressaca és dur, veritat?
Ara bé, també té raó que és a partir d'estos gestos que es pot generar una xiulada general al sinyo rei i a l'himne d'Espanya.
Potser sí que fan falta les banderetes quimèriques, però no els podrien llevar el blau? És una qüestió de cromatisme i dolor als ulls.
Bé, sense voler entrar en polèmiques de blau o amb sense blau, la bandera gegant que penjava de l'edifici de l'FNAC (o el del costat), en si, no em resultà molesta. De fet, bé sabeu els qui aneu (anem) a les manis del 25 d'abril, que sol haver-hi sempre una blavera en representació de la ciutat de València. Sí que resulten, si més no, desagradables, els qui l'enarboren: encaputxats de dubtós pacifisme, poc trellat, etc (ja els coneixeu) que es refugien sota eixe símbol per a traure el que realment els representa: la "roja y gualda" i amb l'àguila, si pot ser. En fi... potser té raó Alietes el del Corralot que el fet de parlar-ne els dóna un ressò que no mereixen...
La mani no tan atapeïda com la del 2007, molt festiva i divertida, això sí, i pel que vaig veure, sense incidents violents.
La lectura del manifest amb més o menys gràcia retòrica, tot i que amb bon suport del públic. Em cridà l'atenció això del "som aquí hui...", que vaja, tampoc haguera passat res si diguera "estem ací hui". Però bé, hi ha qui és més papista que el Papa...
Com a detall positiu em quede amb la gent que, des de la vorera, veia la festa de la manifestació, i, combregant o no amb les idees que s'hi exposaven, somreien encuriosits.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada