diumenge, 10 de maig del 2009

si... un dubte existencial... (9)

¿escriure?... sempre em passa el mateix... si, escriure... un compromís a complir...
hui volia escriure com si fora l'última vegada, posar el meu riu vessat de sentiments a un llit de paraules... volia escriure del que darrerament he viscut, dels meus dolors i de les meues alegries, de com em sane ferides i em faig de noves, de la innocent gratitud que sent cap a qui està disposat a passar el seu temps amb mi, de com mai sé dir al meus que vos vull, de com venç les meues insubstancials pors nocturnes, de com a la fi vaig fent-me persona...
però no, res a fer, no acabe de trobar la inspiració, la nimfa del bosc se n'ha anat de manifestació i m'ha deixat sol... així que millor ho deixe per a demà...
¿escriure?... sempre em passa el mateix...

5 comentaris:

Unknown ha dit...

aquest si que és un comentari rar, però rar de collons...!!!

Alietes el del Corralot ha dit...

Este tio del comentari misteriós fa molta por, no Funambuliste? Qué voldrà? A mi em genera nous dubtes existencials.

Superagent Pardo ha dit...

Senyor Funambuliste, no sabia que tenia vostè seguidors a l'illa de Sumatra. Açò d'El Penjoll és una sorpresa contínua.

Unknown ha dit...

si que en fa de por, alietes, si que en fa... ara, crec que necesite l'ajuda del gran Tadeus: que em diu,¿"m'agrada aixo? o ¿m'agrades?... espere que no siga la segón, perque aleshores ja començaria a tindre por, però de veritat...
menys mal que compte amb l'ajuda del Superagent... i crega'm amic meu, jo tampoc sabia d'aquesta difusió ultracomarcal penjollera...

Irondile ha dit...

Sobre el text, crec que ens pasa el mateix a l'hora d'escriure funambuliste, m'he sentit molt identificat amb el teu text, pense que no hi ha trellat en escriure si ningú ho llig, per aixó escriguem sempre pensant en totes i cadascuna de les persones que hem conegut al llarg de la nostra vida.