¿escriure?... sempre em passa el mateix... si, escriure... un compromís a complir...
hui volia escriure com si fora l'última vegada, posar el meu riu vessat de sentiments a un llit de paraules... volia escriure del que darrerament he viscut, dels meus dolors i de les meues alegries, de com em sane ferides i em faig de noves, de la innocent gratitud que sent cap a qui està disposat a passar el seu temps amb mi, de com mai sé dir al meus que vos vull, de com venç les meues insubstancials pors nocturnes, de com a la fi vaig fent-me persona...
però no, res a fer, no acabe de trobar la inspiració, la nimfa del bosc se n'ha anat de manifestació i m'ha deixat sol... així que millor ho deixe per a demà...
¿escriure?... sempre em passa el mateix...
5 comentaris:
aquest si que és un comentari rar, però rar de collons...!!!
Este tio del comentari misteriós fa molta por, no Funambuliste? Qué voldrà? A mi em genera nous dubtes existencials.
Senyor Funambuliste, no sabia que tenia vostè seguidors a l'illa de Sumatra. Açò d'El Penjoll és una sorpresa contínua.
si que en fa de por, alietes, si que en fa... ara, crec que necesite l'ajuda del gran Tadeus: que em diu,¿"m'agrada aixo? o ¿m'agrades?... espere que no siga la segón, perque aleshores ja començaria a tindre por, però de veritat...
menys mal que compte amb l'ajuda del Superagent... i crega'm amic meu, jo tampoc sabia d'aquesta difusió ultracomarcal penjollera...
Sobre el text, crec que ens pasa el mateix a l'hora d'escriure funambuliste, m'he sentit molt identificat amb el teu text, pense que no hi ha trellat en escriure si ningú ho llig, per aixó escriguem sempre pensant en totes i cadascuna de les persones que hem conegut al llarg de la nostra vida.
Publica un comentari a l'entrada