Ignasi va eixir del centre comercial abans d'haver entrat.-Algunes coses s'han de fer amb rapidesa -es va dir, content.
Tanmateix, la seua satisfacció durà poc: l'alteració en la successió temporal va engegar una cadena d'esdeveniments, la qual tingué com a conseqüència final la transformació d'Ignasi en gat.
16 comentaris:
Aquest microrelat està molt bé, però tinc una xicoteta observació a fer-li: aquesta entrada ja la tenia vostè penjada al seu blog des de fa uns quants dies. Per tant, no és inèdita. Capità Superflipo, pose vostè orde. No permetem que es devalue el prestigi d’El Penjoll.
Home, jo crec que no passa res! Si Vicent resa tres avemaries i promet no tornar a fer-ho, en pau!
Això deu d'haver sigut amb les presses!
No entenc per qué Ignasi es convertix en gat i no en qualsevol altre animal o cosa.
Necessite una resposta. I si necessite una resposta és que el final del microrelat no està aconseguit.
Gràcies als quatre pels comentaris.
Les entrades a "El Penjoll" han de ser inèdites? Desconeixia eixa norma.
Alietes, és interessant el teu comentari. Possiblement el final del microrelat no està aconseguit, com dius. Tenia altres possibles finals que sí respectaven les regles del joc plantejades al text. Tanmateix, vaig optar per aquest. Per alguna raó, el fet que Ignasi es converteixca en gat em fa riure. Ho veig imprevisible; fins l'última paraula, no coneixes el desenllaç. I es un desenllaç còmic, almenys per a mi.
Jo tampoc no sabia que ara anàvem "d'estupendos" demanant obra inèdita. De tota manera, només es tractava d'una "xicoteta observació" del Superagent Pardo.
aquesta entrada és com una xana, que només li agrada a qui se l'ha tirada
Aquest darrer comentari deixa olt mal parats als qui han valorat positivament l'escrit. Els converteix en una mena de " xanòfils perversos"
Jo dec de ser un xanofil pervers per què no soc el autor de l'entrada i me pareix un microrelat que està be.
Quina pudor fa ací dins!
Ni que ho digues
és com les piles "pudor"!
Espere que tinguen sentit de l'humor, perquè, jo ho sent molt, però això de la xana em sembla molt bo! Igual que l'expressió xanòfil. Concretament, em sembla que ací s'està parlant de "xanòfil literari". Propose però, que ampliem el camp semàntic i distingim aquest del "xanòfil cultureta".
Doncs a mi l'anòmnim dela xana em sembla un poeta en potència. Xe quina metàfora!
el Superagent Pardo és un xanòfil ("Aquest microrelat està molt bé..."). l'autor de lanònim de la xana també ho és, però no ho reconeix.
xanòfils associats
per a mi és un microrelat genial.
grocdefoc
Publica un comentari a l'entrada