Semblava que no arribaria mai i no vull dir-ho molt alt, ja que tinc por que açò siga només un somni ireal...
Des que era adolescent que defense l'avortament lliure i gratuït, i encara que era una jove tímida, sempre estava convençuda de la seua necessitat. Quantes vegades a la manifestació del 8 de març, entre rises i bromes, amb les mans en alt "fent la ceba" cridàvem, "nosaltres parim , nosaltres decidim!"... Sabíem que la frase no agradava, que feria sensibilitats, però era el que pensàvem i sentíem i així ho manifestàvem, de tot cor.
Ha passat el temps, ara ja no tinc por, ara sent que un xiquet-a a la meua vida no me la llançaria a perdre, però n'he vist algunes que ho han passat malament i des de la meua experiència en la protecció de menors em reafirme en aquesta necessitat. No és tracta d'obligar a cap dona a res, es tracta de que siga una elecció lliure i per que cada dona puga triar lliurement , ha de ser gratuït. Ras i clar.
Done fe, que no és fàcil per a les adolescents prendre aquestes decisions. He vist a moltes plorar amargament i ser cruelment manipulades pels adults.
Tal vegada aquest escrit és molt personal. Tal vegada penseu que sóc una "feminista malvada i avortista", però hui he sentit la necessitat de pensar que no és un somni i que és real...
Des que era adolescent que defense l'avortament lliure i gratuït, i encara que era una jove tímida, sempre estava convençuda de la seua necessitat. Quantes vegades a la manifestació del 8 de març, entre rises i bromes, amb les mans en alt "fent la ceba" cridàvem, "nosaltres parim , nosaltres decidim!"... Sabíem que la frase no agradava, que feria sensibilitats, però era el que pensàvem i sentíem i així ho manifestàvem, de tot cor.
Ha passat el temps, ara ja no tinc por, ara sent que un xiquet-a a la meua vida no me la llançaria a perdre, però n'he vist algunes que ho han passat malament i des de la meua experiència en la protecció de menors em reafirme en aquesta necessitat. No és tracta d'obligar a cap dona a res, es tracta de que siga una elecció lliure i per que cada dona puga triar lliurement , ha de ser gratuït. Ras i clar.
Done fe, que no és fàcil per a les adolescents prendre aquestes decisions. He vist a moltes plorar amargament i ser cruelment manipulades pels adults.
Tal vegada aquest escrit és molt personal. Tal vegada penseu que sóc una "feminista malvada i avortista", però hui he sentit la necessitat de pensar que no és un somni i que és real...
1 comentari:
Jo també anava a eixes manis i també tinc la sensació que alguna cosa esta canviant.
Una abraçada lila Peguie!
Publica un comentari a l'entrada