dissabte, 7 de març de 2009

Amb les presses

Ignasi va eixir del centre comercial abans d'haver entrat.

-Algunes coses s'han de fer amb rapidesa -es va dir, content.

Tanmateix, la seua satisfacció durà poc: l'alteració en la successió temporal va engegar una cadena d'esdeveniments, la qual tingué com a conseqüència final la transformació d'Ignasi en gat.

16 comentaris:

Superagent Pardo ha dit...

Aquest microrelat està molt bé, però tinc una xicoteta observació a fer-li: aquesta entrada ja la tenia vostè penjada al seu blog des de fa uns quants dies. Per tant, no és inèdita. Capità Superflipo, pose vostè orde. No permetem que es devalue el prestigi d’El Penjoll.

escrivà de cort ha dit...

Home, jo crec que no passa res! Si Vicent resa tres avemaries i promet no tornar a fer-ho, en pau!

Tarsan, President de la República de les Mones ha dit...

Això deu d'haver sigut amb les presses!

Alietes el del Corralot ha dit...

No entenc per qué Ignasi es convertix en gat i no en qualsevol altre animal o cosa.

Necessite una resposta. I si necessite una resposta és que el final del microrelat no està aconseguit.

Vicent ha dit...

Gràcies als quatre pels comentaris.

Les entrades a "El Penjoll" han de ser inèdites? Desconeixia eixa norma.

Alietes, és interessant el teu comentari. Possiblement el final del microrelat no està aconseguit, com dius. Tenia altres possibles finals que sí respectaven les regles del joc plantejades al text. Tanmateix, vaig optar per aquest. Per alguna raó, el fet que Ignasi es converteixca en gat em fa riure. Ho veig imprevisible; fins l'última paraula, no coneixes el desenllaç. I es un desenllaç còmic, almenys per a mi.

Alietes el del Corralot ha dit...

Jo tampoc no sabia que ara anàvem "d'estupendos" demanant obra inèdita. De tota manera, només es tractava d'una "xicoteta observació" del Superagent Pardo.

Anònim ha dit...

aquesta entrada és com una xana, que només li agrada a qui se l'ha tirada

Anònim ha dit...

Aquest darrer comentari deixa olt mal parats als qui han valorat positivament l'escrit. Els converteix en una mena de " xanòfils perversos"

Anònim ha dit...

Jo dec de ser un xanofil pervers per què no soc el autor de l'entrada i me pareix un microrelat que està be.

Capità Superflipo ha dit...

Quina pudor fa ací dins!

bufó ha dit...

Ni que ho digues

Anònim ha dit...

és com les piles "pudor"!

Tarsan, President de la República de les Mones ha dit...

Espere que tinguen sentit de l'humor, perquè, jo ho sent molt, però això de la xana em sembla molt bo! Igual que l'expressió xanòfil. Concretament, em sembla que ací s'està parlant de "xanòfil literari". Propose però, que ampliem el camp semàntic i distingim aquest del "xanòfil cultureta".

Flato ha dit...

Doncs a mi l'anòmnim dela xana em sembla un poeta en potència. Xe quina metàfora!

Anònim ha dit...

el Superagent Pardo és un xanòfil ("Aquest microrelat està molt bé..."). l'autor de lanònim de la xana també ho és, però no ho reconeix.

xanòfils associats

Anònim ha dit...

per a mi és un microrelat genial.

grocdefoc