dijous, 5 de febrer del 2009

Una espera


Era de nit. Assegut al sofà, Joan esperava pacientment que Laura tornara. Fumava i escoltava cançons de Leonard Cohen seguint amb la mirada les lletres que havia imprès d'Internet. Li agradava Dance me to the end of love: "Show me slowly what I only know the limits of...", cantava ara Joan concentrat. De sobte, el soroll de la cadena del lavabo: en uns moments estaria Laura al seu costat.

4 comentaris:

Tarsan, President de la República de les Mones ha dit...

Bon dia Vicent! Benvingut al Penjoll!

Capità Superflipo ha dit...

Benvingut!

Alietes el del Corralot ha dit...

Realment tot millora després d'una bona emponnada!

Vicent Terol ha dit...

Benvingut em sent. Gràcies als tres pels comentaris.