Era de nit. Assegut al sofà, Joan esperava pacientment que Laura tornara. Fumava i escoltava cançons de Leonard Cohen seguint amb la mirada les lletres que havia imprès d'Internet. Li agradava Dance me to the end of love: "Show me slowly what I only know the limits of...", cantava ara Joan concentrat. De sobte, el soroll de la cadena del lavabo: en uns moments estaria Laura al seu costat.
4 comentaris:
Bon dia Vicent! Benvingut al Penjoll!
Benvingut!
Realment tot millora després d'una bona emponnada!
Benvingut em sent. Gràcies als tres pels comentaris.
Publica un comentari a l'entrada