L’any del búfal (I)

El passat dia 26, els xinesos celebraren la diada d’any nou; entraven al 4707. D’acord amb el seu horòscop, el nostre 2009 és per a ells l’any del búfal, o del bou. Entre els dotze animals que formen aqueix horòscop, el búfal ocupa el segon lloc (segons la mitologia xinesa, era el primer, però la rata s’aprofità de la seua innocència i passà davant seu). El búfal és una bèstia pacient i capaç de realitzar els treballs més durs. Simbolitza la tenacitat, el treball i la prosperitat obtinguda amb esforç. Aquestes virtuts solen sovintejar entre els immigrants xinesos. A Xàtiva, estem acostumats a veure’ls. Els primers començaren a venir fa temps. De seguida, alimentaren tota classe de fantasies populars. Una de les més recurrents és aquella que associa la desaparició gradual dels gats, de les voreres i les teulades xativines, amb la proliferació de restaurants xinesos. Molts veïns s’han preguntat també, alguna vegada, per l’indret on reben sepultura els immigrants orientals que fineixen a casa nostra.

Aquestes elucubracions són estimulades —no cap dubte— per la dedicació de moltes d’aquestes persones a les activitats de restauració. Quina ciutat valenciana no compta amb un, dos o més restaurants xinesos, anomenats sovint Gran Muralla? Les metàfores i les prosopopeies presents a moltes especialitats culinàries (chop suey —literalment, “trossos mesclats”—, orelles eixutes, el tigre i el dragó, rotlle de primavera, paquets al vapor...) desfermen la imaginació. Els italians també somniaven les mateixes ficcions, però Gomorra, l’obra de Roberto Saviano, ha desvetllat el secret: els cossos dels difunts xinesos són congelats i enviats, des del port de Nàpols, en contenidors frigorífics, al país de la Gran Muralla. Què se’n fa a terres valencianes, dels finats orientals? Els xinesos paguen unes quotes periòdiques —com les d’El Ocaso— amb què s’asseguren la cremació, quan moren, i el trasllat de les cendres al seu lloc d’origen, a Xina.

Els xinesos que arriben a casa nostra exhibeixen molts dels trets que caracteritzen les persones nascudes sota el signe del búfal; són incansables al treball i capaços de dur als muscles, sense queixar-se, grans responsabilitats. El seu sentit de l’organització i la seua determinació d’assolir metes clares i concretes els converteixen en una força imparable. La persona búfal s’adreça amb obstinació cap als objectius marcats, sortejant tota mena d’entrebancs sense perdre l’equilibri interior i vorejant sovint la legalitat vigent. Moltes persones, sospitant que la comunitat xinesa sura sobre aigües tèrboles, es pregunten si ja hauran arribat a casa nostra les famoses tríades xineses. Podria ser! És molt difícil, però, de conèixer les interioritats dels clans xinesos. Guiats sovint per líders innats búfals, busquen entorns discrets i tranquils per a desenvolupar les seues activitats. A causa d’aquest hermetisme, esbrinar quins afers es couen dins del col·lectiu xinès resulta força complicat; ni la policia pot desembolicar la troca.

Les triades van ser fundades al segle XVII com a organitzacions de resistència contra el poder de la dinastia Qing. Bé que en principi intentaven restaurar els Han al govern imperial, acabaren convertides en societats criminals. La primera d’aquestes, la Tian Di Hui (Societat del Cel i la Terra), s’estengué per tot Xina amb diferents noms. Ara, el terme genèric triada fa referència a qualsevol organització criminal d'origen xinès amb ramificacions en les diàspores Han de tot el món. Els caps exhibeixen els trets típics del búfal: intel·ligència, personalitat lògica i sistemàtica, parquedat de paraula, individualisme i principis morals distints dels europeus. Una de les seues activitats més lucratives és el tràfic il·legal de mercaderies, d’objectes falsificats i d’immigrants. La policia, que va perfeccionant a poc a poc els seus coneixements sobre la comunitat xinesa, ha descobert sovint grups d’immigrants sense papers introduïts al país de manera subreptícia. Molts d’aquests immigrants es veien obligats a treballar clandestinament, en unes condicions infrahumanes, per a saldar el deute del viatge.