La Lluna en un Cove 1, gener de 2009

La Lluna en un Cove és una publicació mensual en paper de relats breus de ficció en la nostra llengua. Es tracta d'un magazín literari, enquadernat en rústega, que conté una miscel·lània d'històries sorprenents, originals, de temàtica i gèneres diversos: fantasia, ciència-ficció, terror, drama..., però també: humor, aventures, viatges, i un llarg etcètera. Són obres generalment breus o d'extensió mitjana, però en qualsevol cas inèdites, i escrites per autors actuals d'arreu dels Països Catalans. És, per tant, una original proposta literària, adreçada a tots els públics.Compta amb una sèrie de col·laboradors més o menys habituals, alhora que dóna l'oportunitat de publicar també a tots aquells autors que ens vulguen fer arribar els seus treballs, els quals són revisats i acuradament seleccionats per l'editor.

A continuació vos donem la informació completa del número 1

Resums argumentals:

Presentació. Unes paraules de l'editor. Lluís M. Pérez - «L'expressió la lluna en un cove apareix en diverses frases fetes i expressions de la nostra llengua [...]»

El núvol. Marc Aureli Espinós - ¿Creieu que és possible escalar un núvol? Sí, heu llegit correctament: escalar un núvol. Tres intrèpids escaladors, en cordada, s'aventuren a fer-ho: amb els seus equipaments complets d'alpinisme, amb grampons, cordes, mosquetons i pitons, van pujant, lentament, per l'enorme cúmul blanc, cotonós, del qual surten protuberàncies ventrudes per tots els costats. ¡Quina gosadia! ¡Escalar un núvol! ¡I quina dificultat! «Perquè, per més lentament que evolucionés el cúmul, qualsevol pla d'escalada que es pogués adoptar sobre ell havia de ser necessàriament revisat al cap de pocs minuts, de tal manera que, en realitat, els plans eren una il·lusió sense consistència; només existia la improvisació constant».

No hi ha més remei que assumir les conseqüències. Jaume Barrull - Una família en una situació crítica, com moltes altres. Però aquesta ha arribat a un punt realment preocupant. No poden continuar així, i ho saben. Després de moltes discussions, el matrimoni ha pres finalment una decisió. Hauran de tirar pel dret. Ell té un pla. Caldrà actuar de pressa, i després... Després hauran d'assumir les conseqüències.

El meu país. Marta Nin - Iekatierina és una ucraïnesa que viu a Barcelona. Llicenciada en matemàtiques, aquí es veu obligada a fer les feines que ningú no vol fer. El seu dia a dia és realment dificultós, i, a més a més, està tan lluny del seu país... Un dia, passejant el gos d'una de les senyores per a les quals treballa, coneix l'August. En paraules d'ella: «De seguida vaig veure que era un senyor. No com aquells que es pensen que perquè véns de l'Est fas de puta».

¿Per què publicar en paper? Joan Vicent Olmo - Aquest és un text de no-ficció, un article d'opinió, en el qual l'autor reflexiona sobre el paper del paper a l'hora de vehicular el fet literari. «Sembla que actualment les noves tecnologies telemàtiques, les xarxes d'informació entre ordinadors personals tenen molt més bona premsa que, paradoxalment, els mitjans de comunicació impressos». L'article és una defensa del sistema tradicional, que l'autor considera més efectiu que no pas l'altre. La conclusió a la qual arriba aquest jove autor és que el paper és la plataforma ideal per a la literatura, tal com aquesta és entesa per ell.

La llibreta. Carme Boladeres - Una tarda, en una cafeteria. Un noi solitari, amb una llibreta misteriosa a les mans. ¿Per què tinc la sensació que l'he vist abans, aquest noi? ¿I per què mira cap a mi una i una altra vegada?

Animals de companyia. Liudòvic Mikhaïl - No ens hem de deixar enganyar pel títol d'aquest relat; no es tracta, ni de bon tros, d'una història alegre i simpàtica, encara que en algun moment ho pugui semblar. Té, a més a més, un final impactant.

Instruccions per a introduir un elefant dins d'una ampolla. Juli Vert - ¿Qui no ha volgut introduir alguna vegada un elefant dins d'una ampolla? Aquestes són unes instruccions senzillíssimes per a poder fer-ho. Al final, el lector descobrirà que l'operació és molt més fàcil del que pot semblar d'entrada. Només cal seguir, al peu de la lletra, un a un, els passos proposats per l'autor. Un magnífic relat d'humor. Un exercici d'intel·ligència a través de l'absurd.

El secret de Marfà. Antonio Mora - Marfà és un antic poble del Vallès Oriental, que formava municipi independent a mitjan segle XIX. Un seguit d'esdeveniments va ocasionar que Marfà perdès la seva independència, per a passar a ser annexat al terme de Castellcir. L'autor ens narra, en una versió lliure, aquests esdeveniments, que transcorren paral·lelament a l'amor de la Mariona i el Pasqual, un amor que acabarà en tragèdia.

Vil·la Diodati. Emili Gil - Vil·la Diodati és una antiga finca situada a la vora del llac Lemans (Suïssa). El 16 de juny de 1816 es van reunir allí una sèrie de personatges molt particulars i significatius dins del món de l'art i de la creació. Alguns especialistes afirmen que va ser justament en aquella reunió que es van engendrar el que posteriorment es van materialitzar com dos dels personatges de ficció més importants de la literatura de terror. Però, ¿què va passar exactament a Vil·la Diodati aquella llunyana nit de tempesta? ¿Quins horrors s'hi van desencadenar, en aquell tenebrós escenari?

Coses estranyíssimes i inversemblants. Juglans Regia - Amb aquest relat descobrirem que les obvietats no ho són tant, que les coses més quotidianes, les que formen part del nostre dia a dia, o les que s'inclouen en els paisatges dins dels quals ens movem, són en realitat coses meravelloses, prodigioses..., coses que, potser, si fossin explicades a un personatge d'un altre planeta resultarien estranyíssimes i inversemblants. És un relat d'humor, però no només això.

Esperem que vos resulte interessant. Salutacions cordials de La Lluna en un Cove!