dilluns, 2 de febrer de 2009

L’any del búfal (I)


El passat dia 26, els xinesos celebraren la diada d’any nou; entraven al 4707. D’acord amb el seu horòscop, el nostre 2009 és per a ells l’any del búfal, o del bou. Entre els dotze animals que formen aqueix horòscop, el búfal ocupa el segon lloc (segons la mitologia xinesa, era el primer, però la rata s’aprofità de la seua innocència i passà davant seu). El búfal és una bèstia pacient i capaç de realitzar els treballs més durs. Simbolitza la tenacitat, el treball i la prosperitat obtinguda amb esforç. Aquestes virtuts solen sovintejar entre els immigrants xinesos. A Xàtiva, estem acostumats a veure’ls. Els primers començaren a venir fa temps. De seguida, alimentaren tota classe de fantasies populars. Una de les més recurrents és aquella que associa la desaparició gradual dels gats, de les voreres i les teulades xativines, amb la proliferació de restaurants xinesos. Molts veïns s’han preguntat també, alguna vegada, per l’indret on reben sepultura els immigrants orientals que fineixen a casa nostra.


Aquestes elucubracions són estimulades —no cap dubte— per la dedicació de moltes d’aquestes persones a les activitats de restauració. Quina ciutat valenciana no compta amb un, dos o més restaurants xinesos, anomenats sovint Gran Muralla? Les metàfores i les prosopopeies presents a moltes especialitats culinàries (chop suey —literalment, “trossos mesclats”—, orelles eixutes, el tigre i el dragó, rotlle de primavera, paquets al vapor...) desfermen la imaginació. Els italians també somniaven les mateixes ficcions, però Gomorra, l’obra de Roberto Saviano, ha desvetllat el secret: els cossos dels difunts xinesos són congelats i enviats, des del port de Nàpols, en contenidors frigorífics, al país de la Gran Muralla. Què se’n fa a terres valencianes, dels finats orientals? Els xinesos paguen unes quotes periòdiques —com les d’El Ocaso— amb què s’asseguren la cremació, quan moren, i el trasllat de les cendres al seu lloc d’origen, a Xina.


Els xinesos que arriben a casa nostra exhibeixen molts dels trets que caracteritzen les persones nascudes sota el signe del búfal; són incansables al treball i capaços de dur als muscles, sense queixar-se, grans responsabilitats. El seu sentit de l’organització i la seua determinació d’assolir metes clares i concretes els converteixen en una força imparable. La persona búfal s’adreça amb obstinació cap als objectius marcats, sortejant tota mena d’entrebancs sense perdre l’equilibri interior i vorejant sovint la legalitat vigent. Moltes persones, sospitant que la comunitat xinesa sura sobre aigües tèrboles, es pregunten si ja hauran arribat a casa nostra les famoses tríades xineses. Podria ser! És molt difícil, però, de conèixer les interioritats dels clans xinesos. Guiats sovint per líders innats búfals, busquen entorns discrets i tranquils per a desenvolupar les seues activitats. A causa d’aquest hermetisme, esbrinar quins afers es couen dins del col·lectiu xinès resulta força complicat; ni la policia pot desembolicar la troca.

Les triades van ser fundades al segle XVII com a organitzacions de resistència contra el poder de la dinastia Qing. Bé que en principi intentaven restaurar els Han al govern imperial, acabaren convertides en societats criminals. La primera d’aquestes, la Tian Di Hui (Societat del Cel i la Terra), s’estengué per tot Xina amb diferents noms. Ara, el terme genèric triada fa referència a qualsevol organització criminal d'origen xinès amb ramificacions en les diàspores Han de tot el món. Els caps exhibeixen els trets típics del búfal: intel·ligència, personalitat lògica i sistemàtica, parquedat de paraula, individualisme i principis morals distints dels europeus. Una de les seues activitats més lucratives és el tràfic il·legal de mercaderies, d’objectes falsificats i d’immigrants. La policia, que va perfeccionant a poc a poc els seus coneixements sobre la comunitat xinesa, ha descobert sovint grups d’immigrants sense papers introduïts al país de manera subreptícia. Molts d’aquests immigrants es veien obligats a treballar clandestinament, en unes condicions infrahumanes, per a saldar el deute del viatge.

14 comentaris:

Calinca ha dit...

Interessant entrada, Sr Pardo. M'agrada sobretot l'aspecte visual, molt cuidat. Curiosament, he llegit l'entrada al revés, començant per l'últim paràgraf.

Tinc alguns dubtes. Per exemple, ¿d'on ve la paraula "triada"? ¿Té res a vore amb el número tres?

Vaig vore la película "Gomorra" però no m'enrecorde de l'escena dels xinesos morts. Amb tants trets, morts i cadàvers que apareixen a "Gomorra", és fàcil que se t'escape algun detall.

Superagent Pardo ha dit...

Si vostè consulta el lloc http://es.wikipedia.org/wiki/Triada_(organizaci%C3%B3n_criminal), comprovarà que, efectivament, cada tríada està dirigida per tres caps, els subordinats dels quals no tenen relació entre ells. D'aqueixa manera, si una part de la tríada cau en mans de la policia, és difícil que caiguen les altres. El símbol de les tríades és un triangle equilàter.

Quant a "Gomorra", em referia al llibre, no a la pel·lícula. Precisament, el primer capítol de l'obra comença amb l'escena, al port de Nàpols, en que s'obren, de manera accidental, les portes d'un contenidor suspès d'una grua i cauen a terra els cadàvers congelats d'uns xinesos. És un inici molt impactant.

Calinca ha dit...

Moltes gràcies pels aclariments, Agent Pardo. Per cert, sembla que estan de moda últimament els espies i els superagents. Per què serà?

Tarsan, President de la República de les Mones ha dit...

Benvingut Superagent!

Vosté coneix a una tal Sra Palomino? li ho dic perquè discrepe de Calín. El que està de moda últimament són les reencarnacions!

Superagent Pardo ha dit...

Podria ser que Sa Excel·lència el Senyor President de la República de les Mones no anés massa errat, en això de les reencarnacions.

Capità Superflipo ha dit...

Benvingut.

refelet ha dit...

Benvingut Superagent!

Anònim ha dit...

Dic jo , la foto de la tia amb les mamelles a l'aire, era precís?

Superagent Pardo ha dit...

Gràcies als senyors Rafelet i Capità per la seua benvinguda. Són vostès molt amables.

Quant a l'anònim (o anònima) del darrer comentari, he de dir-li que va del tot errat (o errada). No és una foto; és una pintura d'estil hiperrealista. No és una tia; és una dona.

Era precís ficar-la? Supose que deu tractar-se d'una pregunta retòrica. A la vida hi ha només tres o quatre coses "veritablement" precises.

Anònim ha dit...

Què li passa a l'anterior anònim? És vostè una persona pudorosa a qui li fa vergonya mirar un nu femení? És un censor? Pensa que el quadret de la xica nueta és obscé? Té vosté algun problema?

no sóc del opus ha dit...

Estic farta de vore el cos de la dona com a un objecte més sense cap valor. No sóc gens pudorosa ni del opus.

Superagent Pardo ha dit...

No voldria que la meua entrada es desviés per viaranys imprevistos. La il·lustració objecte dels darrers comentaris no és una foto; és, com ja vaig dir, una obra pictòrica. Es tracta d'una imatge gratuïta —i per tant innecessària— en el mateix sentit que ho és qualsevol creació artística, inclosa la literària: quelcom que es fa per pur gaudi, un dispendi expressiu que no espera compensació a canvi. No és, per exemple, el cos d’una dona nua que intenta vendre un cotxe o un apartament exquisit en una platja de luxe. La vaig penjar perquè em semblava poètica. És obra d’un autor xinès contemporani, Guan Zeju, bon exponent de l’art que es fa ara al país asiàtic. Si es mira atentament, es veurà que és com un somni. Un estol de genets sembla desenganxar-se del fons i surar, com els somnis, cap a la jove. Jo mire la imatge amb innocència, com podria mirar un nu de Tiziano. Entenc i respecte que els ulls d’altra persona puguen mirar altrament, faltaria més. Però trobe que ni el context ni el tractament de l’entrada justifiquen aqueixa mirada esbiaixada. No pense llevar la il·lustració per tres raons: perquè llevar-la implicaria acceptar sentiment de culpa; perquè em rebel·le contra els excessos de la correcció política; i perquè si he de sotmetre’m a qualsevol censura o autocensura, renuncie a col·laborar amb "El Penjoll" i llestos!

El Palleter ha dit...

Pos yo ya me fet cuatre palles! a vorer sis que en la piruleta ixa no veus be!

superagent ha dit...

Ja, però llegint altre comentari que has fet més amunt (això de ficar la botifarra al cove), pôs deu ser que estàs excitat pel maromo xinet del costat, bandarreta...