MOTS DE PATXANGA (IV): DESCRIPTIUS

En este gran grup de frases fetes Descriptives trobarem mots que descriuen diferents aspectes del caràcter de les persones: qualitats essencials, actituds, característiques físiques o mentals, estats d’ànim més o menys transitoris, estats mentals, rampells emocionals,... I també certes activitats, manifestacions, maneres de ser, postures o maneres de fer; moments i circumstàncies viscudes per una persona.
I també trobarem mots que descriuen situacions, escenes, espais, circumstàncies, l’oratge i la meteorologia...
En fi, que ens hem ficat en un camp amplíssim i la llista segur que acabarà sent molt i molt més llarga. Ací no fem més que encetar-la. Els últims mots, com sempre, són vostres.

DESCRIPTIUS:
Acabar agarrant encisams amb una escala./ agarrant mosques.
Acabar com Camot.
Anar a ca Garcia.
Anar a escampar la boira.
Anar a peu i xafant formigues.
Anar a soles com una galotxa.
Anar a tirar pedrades als gossos.
Anar a tota hòstia.
Anar amb el vestit d’Adam.
Anar amb l’ai al cor.
Anar cagant hòsties.
Anar cagant tomatos./ xafant formigues.
Anar com cagalló per séquia.
Anar com el pobret de missa d’onze.
Anar (algú) com si li caigueren els diners gorres avall.
Anar com un roder.
Anar com una fona.
Anar convidat a bodes.
Anar davant de les tronades.
Anar en dansa.
Anar en un bot.
Anar fet un Adonis.
Anar més coent/-a que un all.
Anar més que Piu el de la Llosa./ Córrer més
Anar pel món com Miquela.
Anar-se’n (un bossí de menjar) pel vedat./ perl veïnat.
Apegar-se com una llepassa.
Arrapar-se per les parets.
Ballar (a algú) el cap.
Beure més que un matxo aigua./ que un prior.
Callar com una puta.
Caminar més que un xavo fals.
Carregar el matxo.
Caure (a algú) l’ànima als peus.
Caure (a algú) la cara de vergonya.
Clavar-li a algú el braç dins la mànega.
Córrer (algú) la Seca, la Meca i les valls d’Andorra.
Córrer més que un xavo fals.
Costar més de criar que un xiquet amb dida.
Deixar les coses en la perxa dels cegos.
Demanar quart i ajuda.
Dir el que el mar trau a les vores./ l’ensomni d’un porc./ (a algú) més que a un porc.
Dir (algú) més mentides que alena. I alena més que un porc.
Dir una bola.
Donar més faena que un porc solt.
Donar (algú, alguna cosa) més pena que una brossa a l’ull.
Donar pato.
Dormir com un tronc.
Dormir (algú) més que l’algeps./ que un soc.
Dur (a algú) al be.
Dur més coses en el cap que beneeix un arquebisbe.
Durar de Nadal a sant esteve.
Durar més que un cul de morter en un bancal.
Ensenyar-se una cosa en divendres.
Entrar-li (a algú) la capuana.
Esclatar com una magrana.
Faltar-li (a algú) un bull./ una fornada./ un regó.
Fer un sol que atalba./ bada les penyes.
Ficar la cameta.
Ficar-li el dol a la “vasenilla”
Ficar-se en bucs.
Fotre’s de la música i els tocadors.
Fumar amb pipa.
Garbellar aigua.
Haver-hi menjar per a setze.
Haver-hi roba estesa.
Haver-n’hi (de menjar, per exemple) a caramull.
Haver-n’hi (de coses) a cabassos./ a manta.
Haver-n’hi (de coses) més que caputxets (o gorretes) de bellota.
Haver-n’hi per a donar i vendre./ per al porc i la burra.
Marejar al sol de migdia.
Menjar (algú) més que una revolta de riu./ que una tractorada.
Menjar-se (una cosa) a mos redó.
Menjar-se alguna cosa com si foren bresques.
No anar ni cara a l’aire.
No cabre en la pell de goig.
No parar en torreta.
No parar-se-li a un una mosca.
No poder oldre a algú.
No saber de qui són els peus.
No tirar-se un pet per ningú.
No vore tres a cavall d’un burro.
Obrir l’estallador.
Passar ànsia.
Passar les de Caïm.
Passar (o patir) més fam que un gosset cego./ que Garró./ que un mestre d’escola.
Pegar a fugir.
Pegar la cabotada.
Pegar-li com a un sant Crist dos pistoles.
Pegar-li voltes al nano.
Pegar una descansada.
Pegar una rabinada.
Perdre el cap./ la xaveta.
Picar sola.
Pixar alt.
Ploure més que quan van enterrar a Bigot./ a Piu el de la Llosa, que el taüt era de ferro i flotava.
Pondre-li a un els pollastres.
Portar un pet com un cadirer./ campaner./ un senyoret.
Portar-la vetladora.
Posar-se-li (a algú) els collons negres.
Quedar-li (a algú) poques tallades de monyo./ pocs telediaris.
Quedar-se a dèneu.
Quedar-se a mitja requesta.
Quedar-se com sant Paulí.
Quedar-se de pasta de moniato.
Quedar-se més fresc que una cama-roja./ que una rosa.
Quedar-se més sec que un tostó.
Quedar-se més tieso que un orgue.
Quedar-se mirant les cucales.
Rebentar com Sangonereta.
Rosegar els ferros de la presó.
Saber-se (o no saber-se) cordar les calces.
Soltar una espardenyada.
Tancar l’estallador.
Tardar més que l’obra de la seu.
Tirar amb bala./ amb pólvora de rei.
Tirar-se la manta al coll.
Tocar (o no tocar) els collons./ els collonets./ els ous.
Traure el cuc de l’orella.
Untar-se el melic amb oli.
Vindre (alguna cosa) al petorro.
Voler morir-se i després sopar.
Xorrar encara les fonts.