La foguera de CanalsHui és 16 de gener, Sant Antoni. Supose que molta gent no ho sabrà, però abans es feien fogueres a Xàtiva, igual que m'imagine que es feien o es fan a molts pobles de les Comarques Centrals. Fa uns 8 anys encara recorde haver vist una prop del ferrocarril d'Alcoi. Potser alguna se'n faça, però fa temps que no n'hi veig. Jo mateix recorde haver-ne fet quan era menut. Ningú feia cas i era cosa de xiquets. Un majorot comandava la colla. Buscàvem un tronc gran i el posàvem al mig. La resta de troncs, papers i roba que cremàvem s'afegien al voltant. Si algú portava una cadira es posava també. Recorde que un any, ma mare ens va donar un jaqueta vella, per a gran comboi de tots, ja que amb aquesta fèrem un ninot. Supose que així degueren sorgir les falles. La diferència era que les nostres fogueres eren espontànies. Mai ens ens recordàvem de quan era Sant Antoni. De sobte algú, potser algun major que no volia que es perderen les tradicions, ens ho dia, i corrien a muntar-la. Després calia anar amb compte, ja que n'hi havien els del Raval o els del Carrer Vernissa o grup de majorots, que et podien furtar la llenya que amb tant d'esforç havies acumulat. La nit abans, quan el muntó era ja considerable, ens quedàvem fins ben tard vigilant-la ("mama, ara vinc que tiguem que vigilar la foguera!" dien els xiquets). I al dia següent anàvem de bon matí a assegurar-nos que encara estava allí. Hi havia horts, descampats i no tant de cotxe. El camp i la muntanya estaven més prop i no estàvem rodejats d'urbanitzacions. Algun any, se'ns degué d'oblidar fer la darrera foguera. Després edificaren a l'hort abandonat on la fèiem. I més tard es degué prohibir fer foc al carrer sense la presència dels bombers. I finalment se'ns degué oblidar que fèiem fogueres. Algun dia un periodista confirmarà que les fogueres de Sant Antoni no són tradicionals a Xàtiva i tothom hi estarà d'acord.
Foguera en un poble de La Costera
5 comentaris:
Jo anava a les cases barates a fer una foguera cada any amb els meus companys d'escola. Ara, el descampat on feiem la foguera està urbanitzat.
Les fogueres responen en certa mesura a una necessitat de deslliurar-se d'andròmines velles, per exemple. Hui per hui em sembla una barbaritat ecològica tan impressionant com l'alçada de la foguera de Canals. I faig el comentari anònim per rebre només de forma virtual...
Gràcies als dos pels comentaris. Me n'alegre que no siga Jesús Badenes qui certifique, de moment, la mort de les fogueres a Xàtiva. A mi la foguera de Canals també em sembla una mica exagerada, però cal tindre en compte que a diferència del que ocorria a Xàtiva, sols se'n fa una per a tot el poble. Pel que fa a les fogueres que es feien a Xàtiva de forma espontània i per barris, és cert que se'n feien més, però també que eren de xicotetes dimensions, servien com dic a l'entrada i com diu vosté també, sr/sra anònim/a, per desfer-se d'andròmines i només se celebraven una vegada a l'any. Els materials de que es nodrien, a diferència de les falles actuals, eren en la seua majoria, o completament, no contaminats.
Li done dues opcions: imagine's que tots els penjallaires que viuen a Xàtiva, en una nit freda de gener, es reunixen en un descampat i van recollint tots els cartons, branques soltes que troben a la muntanya i mobles vells que es porten de casa i fan una foguera i després es torren unes xulles o unes creïlles, si són vegetarians. I ara imagine's a eixa mateixa gent, que es queda a sa casa, amb les llums enceses, la calefacció posada i veient la televisió o llegint El Penjoll. I que a l'hora de cuinar posa en marxa el foguer elèctric o de gas.
Quina és l'opció més ecològica?
Ah, i una altra cosa:
L'arreplegada de llenya al camp era un costum molt ecològic que servia per netejar-lo. Alguns dels incendis que tenen lloc en la nostra època troben en la llenya seca que s'acumula a les nostres muntanyes un aliat. No sé d'on procedix la llenya de fogueres com la de Canals, però si fora majoritàriament de la neteja dels boscos jo no ho trobaria malament, encara que, ja dic, ignore la seua procedència.
Salut.
Hola Penjollaires.
No patiu que les fogueres tornaran. No sé en quina data, però d'ací poc podreu contemplar com molts horts de tarongers s'arranquen, es fiquen en un montó, i es cremen les il·lusions i l'esforç de molta gent.
La llastima serà que en eixes fogueres no caurà algun ninot dels que "manen".
Au bonicos
Publica un comentari a l'entrada