Entrevistes d’ultratomba (VII): GLORIA FUERTES

Dedicada a Drac Montdúver

Davant la pressió de les crítiques que ningú ha fet, pel fet de no haver entrevistat a cap dona en esta secció, hui li dediquem l’entrevista a la poeta Gloria Fuertes (Madrid, 1917-1998), que es va fer popular a partir de la seua col·laboració en programes televisius dels anys setanta com “La cometa Blanca” i "Un globo, dos globos, tres globos" que l’acabaren convertint en la poeta per antonomàsia de les xiquetes i xiquets (encara que la seua poesia també és enriquidora per a les xiquetes i xiquets disfressats d’adults).


Santíssim Pare: Poeta o poetessa?

Gloria Fuertes: Poeta.

S.P: Vosté va nàixer al madrileny barri de Lavapies. Per què no ho va fer al barri del Carme de Xàtiva?

G.F: El lloc on una naix és una decisió molt personal. En el meu cas, vaig nàixer a Lavapiés perquè em feien olor els peus.

S.P: I ara?

G.F: Ara em fan olor altres coses.

S.P: Sempre s’ha especulat sobre la seua homosexualitat. Vol aclarir alguna cosa al respecte?

G.F: No, perquè, si ho fera, podria deixar-se d’especular sobre un tema tan poc transcendental. En qualsevol cas, a mi no m’importa... Mentre no s’arribe a l’extrem d’especular sobre l’heterosexualitat de les persones.

S.P: Ara es dedica a...?

G.F: Sóc portera de discoteca.

S.P: I ha abandonat la poesia?

G.F: Tot el contrari, la poesia és la meua arma intimidadora. En cas de conflicte, recite un dels meus poemes.

S.P: Com per exemple?

G.F: "Xiquets de Somàlia", que diu:

Jo menge
Tu menges
Ell menja
Nosaltres mengem
Vosaltres mengeu
Ells no!

A les quatre de la matinada, un poema així pot ser un colp letal per a un jove.

S.P: Vosté sempre s’ha caracteritzat pel seu antibel·licisme. De fet, va declarar que “sense la tragèdia de la guerra, potser mai haguera escrit poesia”. Què li sembla el que està passant a la franja de Gaza?

G.F: No es pot resoldre un conflicte matant innocents. Açò genera un odi que nodrix el terrorisme. Sembla mentida que els israelians no hagen aprés que el fi no justifica els mitjans. Però jo tinc la meua explicació de tanta guerra en el món:

Quan el món paradís era,
l’habitava una sola parella
-fins es saben els seus noms...
I si açò veritat fos,
descendiríem de l’incest i l’incest degenera...
Ja m’explique tanta guerra!

I ja que estic ací dalt, aprofite per enviar este “Telegrama celestial a llocs conflictius”:

No disparar on hi hagen xiquets. Stop.
En la glòria no necessitem més àngels.

S.P: Es diu que l’impacte de la seua obra va ser clau en els inicis literaris d’autors socarrats de la generació del 70 que estan emergint en el panorama de la literatura del País Valencià, com és el cas del poeta Elies Barberà, el de l’últim premi Andròmina de narrativa, Xavi Aliaga, o el del dramaturg Tadeus Calinca.

G.F: No em diga? Què casualitat! Sembla que la influència ha acabat sent recíproca perquè, des de que escric en català, justament eixos tres autors són els que trobe més suggeridors i els que més estan inspirant el poemari en què treballe actualment i que es diu “Versos soterrats, perversos socarrats!”.

S.P: Pocs literats i literates manegen tan bé humor com vosté. De fet, trobem alguns llibres que fan referència a este tema, fins i tot hi ha una tesi doctoral dedicada a l’humor en la seua obra.

G.F: El món literari contemporani premia l’humor en comptades ocasions. Sembla que la qualitat es trobe en les vides turmentades i els esdeveniments negatius. La major part dels “grans” literats actuals donen l’esquena a l’humor. Tot açò és reforçat pels grans premis literaris, com el cas del Nobel, què mai han reconegut l’humor en l’obra de cap autor.

S.P: Ara que l’està vivint, què pensa de la mort?

G.F: Que és un “Alifac incurable”, és dir que:

La mort,
com la varicel·la, és una infermetat
que sols t’arriba una vegada,
i t’immunitza per a altres morts.

La mort és l’única equivocació incorregible de la vida. Tant és així, que he decidit no morir-me mai més.

S.P: Està d'acord amb l'afirmació que amb diners es pot ser tot en la vida?

G.F: No. Per exemple, no es pot ser pobre.

S.P: Moltes gràcies per la xarradeta i si vol afegir alguna cosa més...

G.F: Gràcies a vosté. I, ja que em dóna l'oportunitat, aprofite per plantejar una pregunta que va ser suggerida en un comentari per Tarsan: quan organitzarà El Penjoll uns jocs florals de poesia política?