dimarts, 20 de gener de 2009

Prec per a Sant Antoni.


El cap de setmana passat, el diumenge en concret, a la plaça de sant Pere de Xàtiva, es va celebrar com tots els anys la festa de benedicció dels animals per part de les autoritats eclesiàstiques. Es tracta d'una festa celebrada principalment en els territoris de parla catalana (Països Catalans). Es al voltant del 17 de gener quan és venerat Sant Antoni Abat (també conegut com Sant Antoni del Porquet) en moltes localitats. Inicialment se li atribueix la capacitat de protegir als animals útils en les feines ramaderes. Ara ja s'ha fet extensiu per tot tipus d'animals propers o relacionats amb l'home.
La major part dels animals presents, per no dir tots, eren de companyia, és a dir, el que acompanya i conviu amb les persones, realitzant una funció afectiva.
És cert!, són molt afectius i en alguns casos fan que la vida tinga sentit.
Temps ha, els animals tenien una altra funció. Formaven part del món econòmic i per tant el seu valor era de subsistència, guarda i transport entre d'altres.
Les vivendes estaven pensades per tindre'ls, habitualment en cambres inferiors a les de les persones.
Hui, la realitat és ben distinta.
A les ciutats, la presència dels animals i en concret la dels gossos té principalment un valor de companyonia.
Lògicament, les vivendes ja no estan preparades per a tindre animals perquè no formen part d'una economia de subsistència.
Vull referir-me concretament als gossos, els quals necessiten unes condicions bàsiques per a viure i conviure, i és per aquest motiu que els seus companys i companyes (els amos) els trauen al carrer.
El “carrer” és un espai comunitari i és en estos moments quan vull fer una prec a Sant Antoni ja que em sembla l'últim recurs al meu abast...

Sant Antoni et pregue, per favor, dónes sentit comú i comunitari a tots aquells que tenen gossos perquè quan caguen en les voreres i carrers de tots, siga recollida la merda dipositada. Beneïx als qui la recullen i ajuda'ls quan ho necessiten. Per als que dissimuladament fugen deixant-nos el regal excrementici prepara'ls un d'igual.

En la meua opinió és lamentable les condicions dels nostres carrers i voreres on el teu fill i filla, net i neta, nebot i neboda juguen, passegen i conviuen.
A més del semàfor, pas de vianants, mirar a dreta i esquerra,... hem d'ensenyar als nostres fills i filles a mirar cap a terra per salvar les merdes que s'hi van trobant.
Salut animals.

11 comentaris:

Calinca ha dit...

Estic totalment d'acord amb vosté, Sr Drac. A més la seua entrada té un punt de creativitat que m'encanta. És cert, en els darrers anys ha augmentat el nombre de persones que tenen gossos de companyia, i també, de manera proporcional, el nombre de merdes de gos que cal esquivar per les voreres. L'altre dia passajeva pels carrers d'una ciutat (no sé si València o Alzira), i havia de fer un autèntic eslàlom per no anar xafant caguerades. Al mateix temps mirava els rètols amb el nom del carrer i vaig pensar que eixos noms, que evoquen entre altres antics reis, escriptors o dates memorables haurien de ser canviats per noms més reals, com ara "Carrer de les merdes de gos" o "Carrer dels fills de putes que tenen gossos que caguen al carrer".

El tema dels gossos em recorda el dels fumadors, que és molt similar. Emparant-se en una llei ridícula i excessivament permissiva si la comparem amb la dels altres països d'Europa occidental, els fumadors de les nostres terres no solen tindre cap mirament en encendre's una cigarreta en llocs on hi ha altres persones. Hi ha reglaments (generalment incomplits) sobre les merdes de gossos i lleis sobre el consum del tabac, però per davant de lleis i regulacions està l'actitud cívica dels ciutadans, perquè una persona que fuma en un bar o restaurant està agredint les altres persones, s'està comportant de manera tan egoïsta com ho fa el propietari d'un gos que defeca en el carrer.

pegui ha dit...

La meua neboda, que viu a Sydney ha estat aquestos dies per Xàtiva i em va preguntar per què hi havia " tanta caca en la calle"?(evidentment allí no n'hi ha). Jo li vaig dir que era culpa dels amos que eren uns guarros...

Calinca ha dit...

Peguie, ¿la seua neboda no li va preguntar per què la gent fuma en els bars i restaurants? Les lleis anti-tabac australianes són dures, és a dir, justes. A Tasmània, per exemple, està prohibit fumar dins d'un cotxe si a l'interior hi ha menors d'edat.

pegui ha dit...

Té raó vosté,estava molt concienciada tan xicoteta!
La meu germana diu que està molt mal considerat socialment, de fet ella fumava quan va arribar i ja no fuma. Sols es pot fumar al carrer.Tot un exemple a seguir...

refelet ha dit...

Molt bona entrada Drac! A mi també m'ha semblat molt ocurrent.

Comtessa d´Angeville ha dit...

Tampoc estaria malament que els ajuntaments habilitaren llocs on les criatures pugueren deixar la merda sense que els amos la tinguérem que arreplegar... Al meu gos intente portar-lo sempre a fer-ho per zones de camp on allò puga quedar-se, perquè quan estem a la ciutat m'ho passe ben però ben malament pa arreplegar-li les panderaes de tres quilos que fa. I no costaria res que a altres llocs feren com ens han fet a Alacant, o al menys al passeig d'Urbanova, que hi ha uns postes ben monos amb bolssetes.

Anònim ha dit...

No feia falta donar detalls

Drac Montdúver ha dit...

Particularment pense que es tracta d'un problema d'educació i falta de consciència de pertànyer a una comunitat.
La meua opinió i dintre de la meua ignorància, entre altres mesures jo ficaria un impost especial per posseir gossos (a l'igual que els qui tenen cotxe, ciclomotor,... tenen l'impost de circulació, l'ORA, etc.), la recaptació del qual es destinaria a la neteja de les voreres i altres quefers com a conseqüència dels mals hàbits de la gent. Segur que les que volgueren tindre un gos a casa s'ho pensarien dues vegades. ...Xip, assegurança, veterinari, impost anual de passeig de gos,... etc.
Què us pareix?

Anònim ha dit...

drac monduver for president

Capità Superflipo ha dit...

Eixa foto és una merda!
(el comentari era inevitable)

Anònim ha dit...

Doncs al safari Park a les monetes li agradaven i se clavaven el dit al culet i ...