dissabte, 7 de juny del 2008

Quatre microrelats canviats

Ací en presente quatre més a concurs:

Adam, Eva i l’altra Creació

Era una vegada un xiquet i una xiqueta. Al xiquet li deien Adam i a la xiqueta Eva. Va passar el temps i es van fer majors. Un dia, jugant al joc dels noms, se’ls van canviar: l’home es va dir Eva i la dona Adam, i així van ser feliços, molts i molts anys... el que no se sap és si van tindre fills.

Quelcom més que silicona

S’ho havia pensat molt. Sabia que era una operació delicada. No era una qüestió únicament estètica. Abans d’entrar en el quiròfan, tenia molta por. El metge la va tranquil·litzar: “tot anirà bé”. I així va ser. Només despertar-se de l’anestèsia, es va sentir un home nou.

La parelleta d’enamorats

El seu amor era impossible. Ell era granota i ella sargantana. Van parlar amb Déu per a que els canviara d’espècie. Volien ser humans per poder dir-se el molt que es volien. Déu va acceptar, però alguna cosa no va anar com s’esperava veient els dos sanguangos que van aparéixer agafats de la mà.

El fallero i l’ofrena

Les Falles de València sempre li han agradat al senyor Muñoz. El que més li agrada d’ està festa és l’ofrena floral a la Geperudeta. Des que anava amb bolquers, ha participat a l’Ofrena. Eixe dia sempre ha sigut especial per a ell, però enguany encara ho serà més perquè estrena trage de fallera.

8 comentaris:

El Penjoll ha dit...

Hem actualitzat les notícies de baix. També hi ha una actuació a Capicua de Tupelohoneys. En fi, per a qui li agrade.

El Penjoll ha dit...

Am (quin despiste), Tupelohoneys, que per cert és un grup suec, actuen a les 20 h.

El Penjoll ha dit...

NOooooo, la respota és no.

No són de Sueca!

Anònim ha dit...

I m´havia dormit observant l´ultim tresor trovat la nit pasada... DEU MEU!!! Els colps de la porta em van despertar, no es sentien mes que crits i amenaces, el panic no em deixava moure´m. Ixos animals finalment van tirar la porta i començaren a llevar-m´ho tot. No podien furtar-m´ho tot, mitant matí i ningú feia res, que eren sords?!?!? Per fi la veu d´un veí "ja era hora que algú del Ajuntament solucionara lo de esta porquera"

Anònim ha dit...

Al fill de puta mai li havien fet una xarraeta en tota la seua miserable vida. Hui era el dia adecuat i allí estava la persona adecuada, s´alçá i li digué "es considerat culpable d´homicidi en primer grau". Tota la sala es ficá a apludir i a celebrar-ho, tota la sala menys Antonia, ningú li tornaria a la seua filla.

Anònim ha dit...

"Es posible que el que busques el trobes dints de tu",es l´ultim consell que rebreria del mestre Aishido. Ell va pensar uns segons i surtí d´allí com si portara dins el mateix dimoni, s´anchenponá darrere d´un bambú i zas...efectivament el mestre tornava a tindre raó. Com sabia ell que el anell que havia perdut la nit anterior després de la festa de graduació el tenia on el tenia?, es girá i Asihido li enviá desde la casa un petonet mentre li cucava l´ull, esta volta el de vorer.

El Penjoll ha dit...

En referència als tres anònims:

No sabem si els tres microrelats són del mateix anònim, de tres distints, o dos d´un i un d´altre. Ens semblen molt interessants i animem al seu autor/a o autors/autores a que, si volen participar al I Premi de Microrelatsal, s´ajusten a les bases del concurs (les teniu a la columna de la dreta del bloc). Recordeu algunes d'elles:

- 300 caràcters com a màxim (inclosos espais): el primer microrelat anònim en té 356, el segon 317 i el tercer 484.

- Identificar-se d´alguna manera. Tant el text (ficar-los títol), com l´autor (assenyalar nom, pseudònim...).

- No penjar el microrelats com comentaris sinó com entrades. Per açò es pot sol·licitar ser autor o enviar-los a elpenjoll@gmail.com i nosaltres els 'penjollarem' com entrada.

Salutacions.

Tarsan, President de la República de les Mones ha dit...

Sí, és una llàstima. Estaria bé l'anònim es posara en contacte amb nosaltres. A més, si algun dia El Penjoll torna a ser de paper, eixa seria una bona opció per publicar els microrelats.