dilluns, 9 de juny de 2008

A CATALUNYA de Josep Maria Puig i Torralva (la cita del mes)

Josep Maria Puig i Torralva (València, 1854-1911) és un poeta valencià (és a dir, de València ciutat), hui gairebé oblidat. Deixeble de Llombart, fou membre destacat de Lo Rat Penat, però el 1904 l'abandonà per fundar València Nova on s'agruparen tots els joves partidaris d'un valencianisme polític que veien insuficient la nostàlgia de temps passats en que es mantenia Lo Rat. Era nacionalista i republicà.

A Catalunya

Invicta Catalunya, casal dels nostres avis,
per a cantar a tes glòries com cal en ta llaor
potser no tinguen força bastant mos pobres llavis,
però mon cor s'esclata com poncelleta en flor.

València podrà dir-te lo que ma tosca llengua
no atina a expressar clara, mos dègils pensaments,
perquè ma dolça pàtria te vol d'altres en mengua,
d'altres que no nos guarden tos nobles sentiments.

Per çò cada diada a vore't afanyosa
son cap València aixeca sobre l'altiu Montgó,
mentres ne fa de guaita lo mont Penyagolosa
com vigilant les glòries del regne d'Aragó.

Lo nostres escut, comtessa, és teu, com nostra història;
ta honra, nostra honra; ta llar, la nostra llar.
Mentre València vixca no cantarà victòria
lo qui es propose indigne ton rostre fuetejar.

Com navegant que mira den del vaixell la terra
que guarda sa familia, son més preat tresor,
aixina, oh Catalunya!, ma vista a tu s'aferra
ab encisera joia, ab lo deler del cor.

Jo t'am com a la nina que dins mon pit fa hostatge,
ab lo mateix afecte que guarda lo cor teu,
ab la tendrura immesa i ab tot lo sant coratge
que vullc a los meus pares i ab lo que adore a Déu.

Jo t'am, oh noble terra!, ab eixa gelosia
ab què l'avaro estima son amagat tresor,
com la salut lo pobre que jau en malaltia,
com aima la rosada lo càlzer de la flor.

Jo t'am perquè és tot una la sang de nostres venes;
lo teu llenguatge, el nostre; tos reis, los nostres reis;
ta joia, nostra joia; tes penes, nostres penes,
i un jorn tots vàrem tindre molt paregudes lleis.

València i Catalunya, per conquerir glòria,
un temps juntes lluitaren ab tan potent tesó
que, al fullejar les gestes que formaren nostra història,
hui encara el món lis dóna tribut d'admiració.

Per conservar aquestos records grans i famosos,
fem com abans ho feren nostres avantpassats;
juntem molt més los llaços estrets i carinyosos
que mai no deslligaren ni vents ni tempestats.

Juntem-se com se junten dels esposats los llavis,
lo jorn primer que crema l'antorxa d'Himeneu;
juntem-se com se junten los néts ab los seus avis,
quan estos, agruntsant-los, bressol fan del pit seu.

Invicta Catalunya, arxiu d'eterna fama,
mare de mils de pobles als moros recobrats,
la germanor València en alta veu proclama,
jamai trequem los llaços que amor ha ben lligats.

Josep Maria Puig i Torralva (1899)

Si voleu saber més sobre Josep Maria Puig i Torralva, Alfons Llorenç va publicar un article a El Mercantil Valencià sobre ell quan Benet XVI va utilitzar uns versos seus (sembla que sense saber-ho) el 2006. Església Valenciana té penjollat l'article ací. També podeu trobar més poemes de Puig i Torralva a la web Poesia Catalana d'ahir i d'avuí i al bloc Bon vent.

3 comentaris:

calinca ha dit...

La unió de patriotisme i poesia engendra monstres com aquest poema.

El Palleter ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
El Palleter ha dit...

Estic ompletament dacort en Calinca. I quina poca vergaña tingueu catalufos de Játiva! segur que saveu inventat la poesia ixa. Traidors! no podreu en mosatros! Vixca Lo Regne! Vixca Valensia!