Dos mesos abans, trabuc en mà a Xàtiva, ningú s’ho podia creure: València s’havia rendit sense lluitar. Però després de l'incendi vingueren les delacions, la fugida del pare a Catalunya i un dia, la mare, mig nua, sense plorar, amagà el trabuc i ens digué: farem com en València…la deixarem caure!
1 comentari:
Sincerament m'h agradat...
Publica un comentari a l'entrada