En primer terme, les mans, el portàtil i la taula. Després, el finestral, el balcó al celobert, la barana negra i els tres fils d’estendre, blancs. I a l’altra banda de l’espai que hi ha entre les esquenes dels edificis, la veïna que ix de la dutxa, mullada i esplèndida. Em crida, com l’Ondina. Ja!
1 comentari:
eixos fils d'estendre... són aptes per a funambulismes? si vol algunes lliçons pràctiques (que sempre venen bé!), ja saps... sempre m'arrimaré a l'arbre dels seus relats que sempre fan bona ombra...
Publica un comentari a l'entrada