dijous, 19 de juny de 2008

SOBRE EL PONT INVISIBLE


En primer terme, les mans, el portàtil i la taula. Després, el finestral, el balcó al celobert, la barana negra i els tres fils d’estendre, blancs. I a l’altra banda de l’espai que hi ha entre les esquenes dels edificis, la veïna que ix de la dutxa, mullada i esplèndida. Em crida, com l’Ondina. Ja!

1 comentari:

el funambuliste ha dit...

eixos fils d'estendre... són aptes per a funambulismes? si vol algunes lliçons pràctiques (que sempre venen bé!), ja saps... sempre m'arrimaré a l'arbre dels seus relats que sempre fan bona ombra...