Josep agafà el seu nét dels braços i se'l posà als genolls. Pensà que era el moment de dir-li-ho... que no entendria. Un xiquet llest, tot i els seus pocs mesos. Sang de la seua sang. Li ensenyà un document groguenc que hi havia a una carpeta desfeta. I posà el to de veu dels moments transcendentals.
- Jordiet: algun dia, esta hipoteca a 70 anys serà teua.
- Ga?
Jordiet escopí amb violència el seu xupo, tractant de donar-li al globus ocular dret. Encertà de ple. El iaio Josep es va posar dempeus com un resort, maleint, mentre Jordiet celebrava la seua punteria...
- Gaaaaaa!
L'única cosa que va lamentar Jordiet era no tindre un millor domini del llenguatge.
1 comentari:
Esté microrelat també s'en passa: té 665 caràcters.
Publica un comentari a l'entrada