diumenge, 22 de juny de 2008

Vida moderna

Pepet i Maria miraven la vida passar des de la banqueta d’un parc. No es miraven. I no parlaven. Tampoc és que en més de cinquanta anys de matrimoni haguren parlat molt. El just i necessari. Maria pensava en això. Pepet no aconseguia pensar. Per davant d’ells va passar una parella de jovenets. Just en eixe moment, ella li va pessigar el cul a ell. I eixí disparada, rient, com si tinguera por de què la vida s’acabara en aquell mateix instant. Amb esforç, Pepet aconseguir obrir els llavis de la boca.
- Maria... Alguna vegada m’has tocat així el cul?
- Davant de gent? Però tu estàs idiota o què?
- Ja...
A Pepet li va caure el diari. S’ajupí, lleugerament, per arreplegar-ho. Maria li va posar la mà en la natja esquerra, prement amb força el poc que a Pepet li quedava de carn. L’ancià va fer un bot.
- Maria, collons! Què vols, que em rebente el marcapassos?
Maria el va contestar sense immutar-se.
- Veus com no estàs preparat per a la vida moderna?