Antoniet i Tereseta veien la seua vida al ralentí, en contrast amb l’esquizofrènia de gent movent-se sense parar que observaven seguts a la fresca d’un arbre de la plaça. Tereseta tenia la mirada perduda. L’esguard d’Antoniet, per contra, seguia els moviments d’unes natges i uns pits que es movien al compàs de la correguda enèrgica però elegant d’una xica d’una trentena d’anys. Antoniet mai no pensava que aquelles paraules podien sorgir de la seua boca. Tampoc no les va pensar.
- Tereseta... Vols que fem un trio abans de morir?
Tereseta tardà uns segons en respondre.
- Bé... – digué amb serenitat, com si aquella hipotètica experiència no afegira res a la seua vida sexual.
Antoniet sentí bategar el cor amb més força i cregué en perill la seua integritat física. No esperava la pregunta. I menys encara la resposta. El cap començà a funcionar-li a mil; fins que Tereseta intervingué de nou.
- Que et sembla si li ho proposem al xicon de dalt, el del gimnàs?
La mirada d’Antoniet es tornà a perdre en l’escot paraula d’honor d’una xica que eixia d’una tenda.
- Què car està tot, veritat?
6 comentaris:
Bona vesprada Lo Pol!
Estic molt content de vore'l tan actiu, però...s'ha llegit vosté les bases del Premi de microrelats? el màxim són 300 caràcters, no 300 paraules.
Ah, i una altra cosa...
No cal que pose Autor: Lo Pol. Si ja sabem que és vosté! Això d'autor és només per als microrelats que ens envia al correu electrònic gent que no té perfil creat a El Penjoll. Les bases les té a la columna de la dreta, baix del comptador.
En fi, espere haver-li ajudat.
1094 caràcters!
Què gran ets, Lo Pol! Així m´agrada a prendre pel cul les normes! Quines normes? Sols li falta dir: "jo no les sabia".
M'alegre de que haja ressuscitat. Estàvem preocupats.
Ja m'he llegit els "micromacrorelats". Bromes a banda estan molt bé! Escriga més coses Lo Pol.
Lo pol! m'han encantat els tres macro-micro relats... el trobavem a faltar...
Publica un comentari a l'entrada