Divisió d’opinions: elles, escèptiques; ells, entusiasmats.
—Ja no tornarà la titular?
—Crec que no.
Profusió d’aldarull i rialla.
—Si penseu que no us ficaré el dogal, aneu molt errats.
—Fica-me’l a mi, mestra! —diu un.
—Què en són, de ximples! —pensen elles.
Autor: an angry girl
12 comentaris:
Este microrelat es passa un poc dels 300 caràcters.
Doncs, he tornat a comprovar les xifres amb les ferramentes del word i, després de seleccionar el text, em surten els següents números: 49 mots, 259 caràcters sense espais i 300 caràcters amb espais (sense comptar títol i signatura, naturalment). Jo no he fet com lo Pol; jo m’he llegit les bases.
Les seues xifres coincideixen amb les nostres, excepte la de 300 caràcters amb espais. A nosaltres ens eixen 307. Per suposat, no incloguem títol i signatura.
Igual és un problema relatiu al tipus de processador de textos. En word 97 eixen 300 amb espais només del text. Penjoll! quin has utilitzat tu?
També es passa de sexista...
És una qüestió d’amor propi, perquè, en realitat, només aspire a obtenir la ploma d’ànec. Si comproveu el word que us vaig enviar, constatareu que té 300 caràcters. Però, en penjar el post al blog, s’ha creat (misteris de la informàtica) un espai darrere de cada punt i apart (només el punt i final n’ha quedat estalvi). Heus ací la raó per la qual apareixen set caràcters de més. Salut i república!
Per què se’n passa de sexista? Si he entès bé, el relata acaba d’aquesta forma: “Què en són (els xics), de ximples! —pensen elles (les xiques). Els parèntesis són meus.
Jo crec que no és sexista. Només és que s'excita (que no és el mateix).
Ostres! Què em dieu? Que servidora és masclista per pensar que els xics són una mica ximples?
Angry Girl, no faces cas, que la gent està molt susceptible. Si és que al remat no es podrà dir res. I al cap i a la fi, això d'acusar a algú de sexista sempre es fa des d'una autoimposada i autocomplaent aura del políticament correcte. A fer la mà! (Ui, no, ho retire, que esta expressió també és sexista!)
Al que deia l’últim anònim, se li hauria d’afegir altra consideració: el relat està signat per "an angry girl", una xica enfadada.
Vots, no sé si en traurà molts, però paraules... a gosades que estem gastant-hi! Que barbaritat!
Publica un comentari a l'entrada