Divisió d’opinions: ells, escèptics; elles, entusiasmades.
—Ja no tornarà el titular?
—Crec que no.
Profusió d’aldarull i rialles.
—Qui pense que no us faré anar al solc va molt errat.
—Mestre! No sigues molt dur —diu una.
—Què en són, de ximples! —pensen ells.
Autor: an angry boy
3 comentaris:
Així millor, rectificar és de savis!
Em sap greu desil·lusionar-te, anònim (o anònima), però jo no he volgut rectificar res. Simplement se m’ha acudit de fer un remake d’aquest relat (d’una ficció, per tant), perquè el joc de mirades, les insinuacions, l’aldarull que poden protagonitzar a classe els adolescents són exactament els mateixos tant si el destinatari és un professor com si és una professora, quan aquests són jovenets i eixerits. Aquell o aquella que haja passat per les aules d’un institut ho sap. Ai la tirania del políticament correcte... No saps que el joc de la seducció agrada per igual als dos sexes (o gèneres)?
És curiosa la doble vara de mesurar d’anònim: davant d’una mateixa història, si la protagonista és femenina, titlla el relat de sexista; si el protagonista és masculí, celebra que s’haja rectificat. Efectivament, els excessos de la correcció política emboiren la percepció d’algunes persones.
Publica un comentari a l'entrada