dilluns, 14 de gener de 2008

Maria i Josep (Capítol quatre...)

A la discoteca, a la vora de la mar, ja no cap més gent. A totes les pistes, i a les terrasses, naveguen centenars de cossos suats pel ball i la cohabitació en un pam de terreny i excitats per la química i la visió de la carn jove, ferma i pigmentada a les sessions solars de les platges. Maria i les seues amigues ocupen el centre de la pista i de l’atenció. Les colles de mascles s’acosten en onades, com a gossos famolencs, i criden bajanades a l’oïda de les joves. La futura núvia envia un parell a pastar fang. I un parell més. Els hi dóna l’esquena als següents aspirants, un trio gens apetible amb roba esportiva i les dines rapades, i continua ballant i bevent. Anna la mira, complaguda: la seua amiga està relaxada i bella com un mocador de seda dipositat sobre un coll de cigne. S’han quedat a soles. A poc a poc, les amigues es rendeixen i cerquen descans a les terrasses. Sols resten elles dos. Anna la besaria als llavis. Dubta. S’inventa una excusa. Ara voràs com ja no s’acosta cap imbècil, li diu. L’agafa del coll i li acosta la seua boca amb tendresa i lentitud. Maria reacciona al contacte afirmativament, separa el llavi superior, succiona lleugerament i puja l’aposta: li ofereix a Anna la seua llengua. Uns segons humits. I retirada. Es miren, riuen i continuen ballant. Quasi ningú no se n’adona de la breu escena lèsbica. A la barra, però, un tipus ros i alt, un cap per sobre de la mitjana, no s’ha perdut detall. Des del principi. Maria el localitza. Balla i es gira. Quan torna a rodar els ulls clars d’aquell paio encara estan sobre els seus, sobre els seus pits, sobre els seus braços... Maria desitjaria que, en compte de tanta morralla, s’acostara aquell individu atractiu i, amb tota probabilitat, estranger. Creu que no ho farà. Però ell no deixa de mirar-la ni un instant. Anna li pregunta si vol un altre rom amb llima. Li contesta que sí però que restarà a la pista. Quan l’amiga desapareix, mamprén el camí del bany. Està sufocada i èbria. Necessita un poc d’aigua en la cara i, si s’escau, potar el sopar. Això estaria bé. Mou i va guanyant a poc a poc la posició cap al bany de les dones. Arriba i s’hi troba una cua descomunal i, a un costat, el bell individu de la barra. El cor se li accelera. De prop, qualsevol expectativa queda superada. Extremadament ros, alt i no massa prim. Els cabells imitant algun pentinat d’un cèlebre extrem dret anglès tan hàbil en vendre’s com en posar centres a l’àrea.

(Ara, ara...)

4 comentaris:

Alietes el del Corralot ha dit...

Caguendéu! On se n'ha anat l'striper? Què ha passat amb el tanga que la Maria sostenia entre els dits? De quants centímetres estem parlant?

Tarsan, President de la República de les Mones ha dit...

És cert! ací hi ha hagut censura! On està el capítol tres i mig?

Capità Superflipo ha dit...

On està la foto? Vull la foto!!!!!

Calín ha dit...

Després d'unes setmanes d'indecisió, m'he decidit per fi a llegir aquest fulletí eròtic. Em feia falta madurar com a persona abans d'enfrontar-me a l'erotisme literari del Pol.