dilluns, 14 de gener de 2008

ESTATUÀRIA PER BUSTER KEATON

entre tradició i noves fórmules
entre la caravana i els balnearis
la pols de Kansas i la Paramount
entre barraca de fira i la Indústria
entre l’art del circ i les Productores
entre supervivència i Sistema
entre misèria i Capitalisme
entre tradició i creació
entre tragèdia del jo i sarcasme
entre antigues pautes i llibertat
entre vodevils i voracitats
entre els malabars i el cinematògraf
entre el faquir i els trucs de cameràman
entre els vells comediants i l’slapstick
entre el Gran Houdini i el gran Charles Chaplin
entre Laurel i Hardy i Harold Lloyd
entre Dona Barbuda i Samuel Beckett
la Paramount, l’MGM i la Metro
entre rebel·lió i posteritat
entre realitat i imatge fílmica
entre la lluita i l’alliberament
l’enfonsament i la comicitat
entre ruïna i reconstrucció
evaporació i eternitat
entre véncer l’instant o l’avenir
entre naufragi i redempció eterna
entre perdició i assumpció
entre supervivència i llegenda
entre fatuïtat i llum del segle
entre permanença i destrucció,
el fetge-esponja del gran Buster Keaton

6 comentaris:

Capità Superflipo ha dit...

Entre el silenci i el so:
però eixe no feia cine mut?
entre el blanc i negre, i el color:
eixe no era "cara de falo"?
entre tu i jo:
crec que no m´enterat de res!
entre Buster i Keaton:
Té alguna relació el fetge-esponja amb el travallengua: "setze jutges d´un jutjat mengen fetge d´un penjat"´?

Alietes el del Corralot ha dit...

El gran "cara de falo" va quedar desfasat precisament pel cine sonor i pel cine en color, per això sempre està ENTRE. I si llegires la seua autobiografia "Slapstick" vories com es penjava el seu fetge a base del mam que el senyoret engolia! Glorioses són les cures de desintoxicació que li feen fer als balnearis!

Tarsan, President de la República de les Mones ha dit...

De mentre Capità es llig l'autobiografia i aprofitant que haveu entrat en debat, encara que no té massa a vore, volia aprofitar per dir-vos que l'altre dia vaig estar veient "Llum de cresol" (Limeligth,el nostre amic Calín potser puga assessorar-nos en la traducció). Una de les darreres pel·lícules de Chaplín, rodada en 1952 i en la qual fan un paper secundari Buster i el seu fetge. El número té el seu punt i paga la pena vore'l. A banda d'això, si no haveu vist la pel·lícula és realment bona. Es tracta d'una reflexió sobre el teatre i la vida. I ja que ara m'encarta, aprofite per a recordar que...amb l'arribada de Corralot ja tenim poesia, hi ha també relat, vídeo, fotos, humor i reflexió. Per a quant un poc de teatre?

El Penjoll ha dit...

Eh! un moment, això de "penjat" i "cara de falo" va amb segones?

D.ª Reencarnación Palomino ha dit...

¡Huy, huy, huy! Cuidado con Joseph Francis que estaba entre Pinto y Valdemoro.

Capità Superflipo ha dit...

He tardat un poquet en tornar a contestar perquè, enlloc de llegir-me "Slapstick", m´he llegit la Bíblia mormona i tota la col·lecció sencera de còmics de Paco Pito i... he vist la llum!. Ara tot té sentit en la meua vida, inclús l´"Estatuària per Buster Keaton".
Pobre home, estava entre l´espasa i la pared, entre la destrucció i la creació... Igual que la preposició ENTRE, sembla que Keaton no tenia un sentit expressiu propi, per això tenia la "cara de falo". Magnífic Aletes de Pollastre!
No sé si es comenta a "Slapstick" però la Biblia mormona diu que Destructor Keaton va fer alguns dels gags de les pel·lícules dels germans Calatrava, dic Marx.