dijous, 11 d’octubre del 2012

A propòsit del caliquenyo, o cal·linquenyo

Ningú no sap a ciència certa com arribà a ca nostra la tradició de fabricar cigars artesanals. Segons uns, arribà amb els soldats que havien combatut a la guerra de Cuba. Segons altres, vingué de Cali, Colòmbia. El cas és que l’activitat va arrelar a les zones rurals, perquè proporcionava ingressos extres als camperols. Fer els cigars corria principalment a càrrec de les dones. El costum es transmeté de generació en generació i donà origen al caliquenyo. La seua elaboració, amb tabac Burley, varietat americana aclimatada a les vores de la Mediterrània, és una activitat bàsicament clandestina; els llauradors planten tabac en indrets de difícil localització, el camuflen enmig d’altres conreus o enganyen les autoritats fiscals fent creure que la collita legal ha estat més minsa de l’esperat.

Per a burlar el pagament de taxes a Hisenda, els cigars es distribueixen de contraban per bars i establiments de pobles i ciutats. També es fan arribar encàrrecs, de manera discreta, a clients particulars de “confiança”. (S’ha de tenir cura; sovint, la Guàrdia Civil rep avisos de partides de cigars que tracten de sortir d’amagatotis de les zones productores.) Generalment, tothom afirma que la pàtria del caliquenyo és Alboraia, a l’Horta Nord. (Localitats com ara Almàssera i Poble Nou, o pedanies i barris de València com Borbotó, Benifaraig i el Cabanyal, també han fabricat o fabriquen caliquenyos.) En realitat, Alboraia només és el bressol de l'orxata de xufla; els caliquenyos valencians van nàixer a la Canal de Navarrés i la Ribera Alta (Navarrés, Chella, Bolbaite, Sumacàrcer, Antella...).

Ara bé, ¿només es fabriquen caliquenyos a terres valencianes? ¡No! En Andorra i les comarques lleidatanes també es fabriquen. A la Juneda, posem per cas, és ben tradicional el conreu del tabac. Les bones condicions climatològiques d’aquesta petita població de les Garrigues van facilitar la difusió de plantacions al començament del segle XX, quan, a causa d'una epidèmia, es van malmetre les vinyes i les oliveres. Atès el caràcter de conreu intervingut per l'Estat i sotmès durant molt de temps al monopoli de Tabacalera, el tabac d'aquest municipi lleidatà es destinava majoritàriament a marques de tabac negre. L'elaboració artesanal de caliquenyos, o cal·linquenyos, que ja gaudeix d'una gran tradició, tenia i té, per tant, un caràcter complementari per a l’economia local.

En definitiva, també es fabriquen caliquenyos, a les terres catalunyeses. Pel seu caràcter humil i clandestí, el nostre cigar artesanal és emblema de grups proletaris, cal·linquistes i dadaistes escampats pertot arreu, com ara la Penya Bogarde de Premià de Mar, a la comarca del Maresme. Els caliquenyos fan bona lliga amb la copeta de whisky i formen part de fires, festivitats populars, esmorzars d’amics, partides de dominó al casino... El costum de fumar-los està tan arrelat que, des de fa temps, es venen legalment, als estancs i altres establiments, succedanis dels caliquenyos. Els veritables, però, continuen sent clandestins, toscos i d’un sabor i un aroma inigualables. De Salses a Guardamar, el caliquenyo és com la llengua: un dels nostres senyals d’identitat més inequívocs.

 
Ara bé, a causa de les lleis restrictives del tabac, al caliquenyo li queden quatre dies —com als bous de carrer, altre element emblemàtic sobre el qual parlarem altre dia. A can Barça, posem per cas, està prohibit fumar; ja no és possible contemplar, aspirant el fum d’un caliquenyo, les evolucions de Messi, Iniesta i Xavi, o les del nou Bogarde, Alex Song. D’altra banda, a la rodalia de València, la lenta extinció de l’horta ja ha acabat amb el conreu de tabac. En fi, sempre podem substituir el cigar per un Chupa-Chups, com feia Johan Cruyff.

3 comentaris:

cal·lincònim ha dit...

Per a quan una fumata blanca de Cal·linquenyos a Ca Cal·linca?

EROs Ramatxoto ha dit...

Segons una coneguda actriu porno independentista catalana la millor manera de fumar-se un bon cal·linquenyo és agenollada.

cal·lincònim ha dit...

Ummm... tu estàs confonent la fumata blanca amb la lletada blanca pillastre!