dimarts, 9 d’octubre de 2012

El caliquenyo, senyal d’identitat

Darrerament es torna a parlar molt dels Països Catalans. És lògic; la multitudinària manifestació de la darrera Diada de Catalunya ha revifat els debats entre catalanistes i neoblavers, entre catalunyesos estrictes i catalans del sud, entre catalanòfobs i catalanòfils, entre valencianistes fusterians i valencianistes de la tercera via, entre pitos i flautes... Un dels principals punts de fricció és el simbòlic; uns i altres discuteixen sobre l’existència o no de senyals d’identitat comuns, sobre el nom del país i la llengua, sobre la bandera, sobre la paella...  Ningú no ha parat esment, però, en un element que agermana les terres del nord i del sud: el caliquenyo.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Cal·linquenyo, per a ser més exactes...

Superagent Pardo ha dit...

O ja posats, ¡cal·linquenyo!

Aquil·les Sisternes ha dit...

Els signes d’exclamació, ¿són per a donar èmfasi?

Superagent Pardo ha dit...

En realitat, no sé en què estava pensant, però queda bonic.

Eastriver ha dit...

Tantes coses ens agermanen, en realitat. Jo tinc un gran respecte vers la teva terra. I molt d'afecte també.

Tot i que no... no fumo caliquenyos.

I visca Fuster. Si Espanya fos d'una altra manera Fuster no seria el gran desconegut que és ara. Per a mí és un dels grans intel.lectuals de la segona meitat del segle XX.

EROs Ramatxoto ha dit...

El cal·linquenyo és tota una senya d’identitat Cal·linquista. Com la marihuna per als rastafaris. Cal·linca ni fuma, ni deixa fumar... Un intolerant dels fumetes, vaja. Pot hacver millor senya d’identitat?

Però duent més enllà la reflexió, pense que mai es trobarà la independència als Països Catalans mentre no s’accepte com església autòctona la cal·linquista (i el primer que ho hauria d’acceptar és el seu Déu).

La independència s'aconseguirà via monarquia. I el monarca serà designat per la gràcia de Déu. I no hi ha millor Déu que el de l'Esglèsia Cal·linquista.

I si el cal·linquenyo s'accepta com senya d'indentitat catalana, volem les Corts, el Parlament, el Palau de la Sarsuela (que no Zarzuela) i la Casa Blanca a Xella.

Xella capital dels Països Catalans! I el xellano idioma oficial.

Superagent Pardo ha dit...

Senyor Ramatxoto, no és mala idea la seua, però li faig notar que la capitalitat de Xella alçarà moltes suspicàcies en Énguera i Navarrés. ¿No se li ha passat pel cap la possibilitat d'instal·lar el parlament a l'antic sequer de tabac de Rotglà?