dimarts, 7 d’agost de 2012

Saviesa cal·linquista

 Escrivà de Cort

Després d’una vida dissipada, lliurada a la comèdia, la festa i els amics, Tadeusz Kalinkowski decidí d’aïllar-se, mantenir-se cèlibe i dedicar-se a l’estudi de la Llei. La cosa no era senzilla: per a començar, hagué de llegir-se els cinc primers llibres; després, s’estudià els textos dels profetes majors i menors; finalment, memoritzà els volums dels Escrits. ¡Una tasca àrdua! S’ha de tenir present que els vint-i-nou textos estaven escrits en sumeri, hitita, hebreu, arameu, grec i llatí. Tadeusz esdevingué filòleg i políglota. Dedicà especial atenció a l’estudi del sumeri i l’hitita. El sumeri, parlat al sud de Mesopotàmia des del quart mil·lenni abans de Crist, fou usat com a llengua sagrada, cerimonial i científica fins als inicis de la nostra era. Aquest idioma, que no estava relacionat amb cap llengua de l’orient mitjà —ni amb les semites, ni amb les camites, ni amb les indoeuropees—, fou el primer idioma escrit conegut. Els seus caràcters, anomenats cuneïformes, foren adoptats per una antiga llengua indoeuropea, l’hitita. Total: l’eremita Tadeusz dedicava hores i hores a l’estudi de les llengües i la doctrina cal·linquista. La seua dedicació era objecte de burles freqüents. «¡Mare meua! ¿Qui serà el valent que s’apunte a l’Església Cal·linquista? Amb tanta doctrina...», feien uns. «¿I quants llibres dius que cal estudiar per a pertànyer a l’Església Cal·linquista?», es burlaven altres. Una tarda, Tadeusz decidí de fer un parèntesi en els seus estudis: posà al tocadiscs una Battalia d’Heinrich Biber, un compositor bohemi, i es va repapar còmodament al sofà per a escoltar-la. De sobte, recordà que havia de pujar a la terrassa. No podia desatendre les seues obligacions domèstiques; la roba estesa ja devia estar eixuta. Sortí al terrat i palpà els llençols i els calçotets. Encara estaven humits. Decidí esperar una estona. Tragué el cap per la barana, plena de tests amb geranis i alfàbregues, guaità el carrer i aspirà l’aire fresquet del capvespre. Un gat miolà al terrat d’un edifici pròxim. Baix, un burleta divisà Tadeusz i escridassà: «¡Mestre! Si ets capaç d’explicar la teua doctrina de manera entenedora durant el temps en què jo podré resistir dreçat sobre una sola cama, m’apunte a la teua església.» De primer, a Tadeusz li vingué una mala pensada: «Perquè tinc temor de Déu... Si no, faria un desacato», xiuxiuejà mentre observava de reüll un bonic test amb ocimum basilicum. Com que l’obligació d’un profeta és contenir la còlera, donar llum en comptes de fum, Tadeusz Kalinkowski s’assossegà i contestà al vianant burleta: «La meua doctrina és ben simple: procura no esclafar ningú com tampoc no voldràs que ningú t’esclafe a tu. La resta és mer comentari.» I abans de retirar-se encara amollà: «Dóna gràcies. Aquest principi fonamental de l’Església Cal·linquista t’ha salvat la pell, bandarra.» Tadeusz arreplegà la roba, baixà al seu apartament i escoltà de nou la Battalia de Biber.