Ambient tribal enverinat

—La nostra tribu tenia solucionat el problema. Vam comprar una vaca frisona. Vam decidir posar-li de nom Seguretat Tribal. En realitat, la idea de nodrir una vaca, per a tenir llet en abundància quan les femelles del clan no en tingueren prou, no havia sortit del mascle alfa; això havia estat idea de la matriarca, Mama Ambao Hutoa. Entre tots, alimentàvem Seguretat Tribal, que estava ben llustrosa; cadascú aportava deu bananes setmanals. De vegades, l’encimbellàvem entre tots, perquè pogués menjar còmodament tantes bananes de la plantació comunal com li abelliren. (Es tractava d’aportacions extraordinàries per tal que Seguretat Tribal estigués ben grossa i donés bona cosa de llet quan ens vingueren infortunis sobtats: sequeres, escassetat d’aliments...) Fins i tot teníem un fons de reserva de bananes; volíem assegurar-nos que la vaca frisona continués donant llet. Havies d’haver vist tots el infants amorrats a la mamella de Seguretat Tribal, quan les seues mares perdien la llet. El nostre jovent es criava sa i feliç. Però tot va acabar a pa i ceba el dia que accedí al poder un nou mascle alfa. Ell i les mones del seu consell assessor descobriren que hi havia diners a guanyar: començaren a comprar noves vaques lleteres i a posar-les uns noms exòtics d’origen marekani (Empresa Privada, Gestió Eficient...), en comptes dels noms tradicionals de tota la vida, com Tuza o Kumpenda. Tot seguit, es negaren a fer l’aportació de deu bananes setmanals, amb l’excusa que les havien de menester per a Empresa Privada i Gestió Eficient. Finalment, sortiren amb la cobla que les seues vaques frisones (en canvi, atenció, de tres diners per mamada) donarien millor servei que Seguretat Tribal, massa vella i poc productiva. Això ha enverinat l’ambient tribal; molts micos es queixen que la prole de la camarilla dirigent està millor alimentada que la prole dels altres antropoides. Molts simis desitjarien que hi hagués canvis al consell tribal.

—Durant els meus anys de captiveri al nord del Gran Riu, vaig escoltar una vegada com una mona antropomorfa deia, en escampar-se la notícia que anaven a canviar els guardians del camp d'internament: «Déu ens conserve monsenyor, per por que vinga altre pitjor.»