divendres, 24 de febrer de 2012

¿Metainformació?

6 comentaris:

Miquel ha dit...

No es lo mismo ser víctima que verdugo. Hasta hace un par de años todo eran flowers y violas pagadas por el estamento público..hoy no hay pasta...hoy todo dios se manifiesta....lo que está claro que no puede haber una televisión pagada por el erario público...se ha demostrado que es un desmán de tirar dinero ¡

Metasomnolència ha dit...

Zzzzz Zzzzzz Zzzzzz Zzzzzz

Alietes el del Corralot ha dit...

Impressionant document audiovisual: els periodistes de la ràdiotelevisió valenciana retransmetent a través d'un megàfon i la xarxa. Toca't els ous, Parilo! Si no és pâ arrancar a córrer ja em direu.

Anònim ha dit...

També tenen collons estos. Ara que els van a fer un ERO els sentim per primer cop protestar per la manipulació informativa. On han estat els darrers 15 anys? Redactant les notícies de l'oratge?

el pidolaire entretingut ha dit...

Ostres m'ha agradat l'expressió d'Alietes: Toca't els ous, Parilo!
Ja l'haurien pogut intercalar al judici contra B.Garzonet en més d'alguna ocasió.
Per cert de què parlen aquest de Canal 9? Què ha passat, no veig la tele: preferisc inventar-me-la.

Maemeua, no plou a gust de tots!

Aquil·les Sisternes ha dit...

Vaja per davant que jo no veig mai Canal 9 per prescripció del meu metge de família. Però jo diria, anònim, que no és la primera vegada, ni molt menys, que el comité d’empresa de l’ens emet algun comunicat de protesta per la política informativa que imposa la direcció.

Jo si voldria una televisió pública independent i de qualitat que complís l’objectiu principal per al qual fou creada la radiotelevisió valenciana: normalitzar la nostra llengua i promoure’n l’ús.

El problema de Canal 9 és que té hipertrofiada la plantilla (té més personal que Antena 3, laSexta i Tele 5 juntes). S’hauria de reduir, per tant, la nòmina. Jo començaria pels “amics”, “familiars”, recomanats, gent ociosa i semblants. Només haurien de quedar els veritables professionals.

I voldria recordar un cas pròxim: Pep Fitó, castigat per haver firmat una coneguda obra de teatre, està castigat de cara a la paret. En altres paraules: un bon professional, desaprofitat. I mentre, alguns llepons i simpatitzants del partit campant a les seues amples.