Demà és Sant Valentí, diada “comercial” i sentimental
dels enamorats, i ocasió perquè els grans magatzems i els assalariats, respectivament,
pal·lien la seua minva de perspectives de negoci i aprofundeixen en la crisi.
Com que d’alguna manera ens veiem compel·lits a celebrar la diada, passe a
penjar un acudit que ha arribat al meu correu electrònic. Exalça alguns dels
pocs plaers assequibles per a les classes més deprimides i crítica l'esperit
gasiu d’alguns penjollaires, que es prodiguen ben poc (sempre tenen alguna
excusa per a no complir amb les seues obligacions).
Un
home acabat de casar li diu a la seua dona, quan arriben al niuet: «En nom de
la concòrdia i les bones relacions, he de dir-te quins són els meus costums:
dilluns i dimecres per la nit, solc anar a casa d’algun amic; dimarts i dijous pel
vespre, toca jugar el partidet de futbol i sopar amb els companys d’equip;
divendres i dissabtes, vaig amb la meua quadrilla a prendre unes copes al bar;
i diumenges solc gitar-me d’hora, perquè necessite descansar. ¡Si vols, bé! ¡I
si no, també!» Llavors, la dona, somrient, respon: «Per a mi, només existeix un
costum sagrat, amor meu: ací, a casa, s’ha de follar totes les nits. Si estàs
tu, bé. ¡I si no, també!»
1 comentari:
Apreciat Senyor Aquil·les: he de dir-li que m'ha sorprés a bastament. El meu sentit de l'humos es troba fossilitzat, però m'ha arrencat una gran riallaaaaaaaaaaaaaaada.
Per cert, parla vosté amb doble sentit?
Gràcies per recordar-me la meua animalitat.
Publica un comentari a l'entrada