Cada
vegada que el trac al carrer, em posa en
un compromís. Com que les llicències urbanístiques han pegat una davallada de
set parells de nassos, l’alcalde ha donat ordes a la guàrdia urbana perquè multe
tot aquell que cometa una infracció contra les ordenances municipals: faça les
necessitats a la via pública, aparque en doble fila, no arreplegue les
deposicions dels animalets de companyia... La grua, posem per cas, no té ni un
minut de descans. A l’ajuntament, estan desesperats. Ja no saben d’on traure els
diners. Sort que no es divisa cap agent per la rodalia... Sarín, acabes ja o
no? Dóna’t aire! I recorda’t d’arreplegar la morterada i ficar-la a la bosseta
de plàstic!
9 comentaris:
Ha quedat clar el nom de l'altre animalot, però quin és el de l'estrella que s'asseu?
L'estrella és Sarín, Urdán Sarín.
Pobre gos, quin paperot.
Sarín és el personatge que està emponat darrere l'arbre. El protagonista del monòleg és un sofert gos anònim.
Aquil·les ja sé que l'emponat és Sarín, però que el gos siga un amònim, quasi és pecat mortal.
Com li l'he de presentar així a la meua Jana?
Vinga va, busca entre els seus papers i escorcolla el nom.
Em fa molta gràcia contemplar l'acte en què el propietari de gos s'ajup a plegar la merda de la mascota. Puc imaginar el moment immund del contacte de la mà amb l'escalforeta pudenta que desprén el cagalló animal. Encara que siga revestida amb bosseta de plàstic preservativa, la mà percep l'escalforeta que desprén la caca. L'escalforeta es manté, com es manté la merda en la mà, fins que l'amo de la mascota, humiliat pel seu propi gos, troba la paperera on dipositar la deposició. És tan indignant! Com ens hem de vore, senyors i senyores: amb merdes de gos a les mans. Visca el progrés!
Zzzz Zzzz Zzzzz
No volies gosset? Ala, gosset!
Ei, com es pot escriure ici?
zzzZZZZzZ ZzzzzZZZZ zzZZZZZZzzzZ
Publica un comentari a l'entrada