dissabte, 7 de gener de 2012

Albert Camus, denunciat per plagi


Fonts fideindignes properes als jutjats de primera instància i instrucció de Xàtiva han informat, en exclusiva a El Penjoll, d’una demanda interposada a l’escriptor existencialista Albert Camus per plagi. El demandant és un transportista de la comarca de La Costera amb qui hem mantingut este matí la següent conversa telefònica:

Eros: Hola, bon dia. Li cride d’El Penjoll, un bloc on té bona acollida la ficció i l’humor. Era per preguntar-li si vosté li ha ficat una demanda a l’escriptor Albert Camus.

Transportista: Sí, sí... I és un assumpte més greu del que sembla. No és que este senyor m’haja plagiat uns paràgrafs, un article, uns fulls, un llibre... No, no, m’ha plagiat tota la meua obra, tota sencereta. I no content amb això, damunt, es va atrevir a utilitzar el meu nom i cognom: Albert Camús. Ha vulnerat els meus drets a la propietat intel·lectual i, a més, ha suplantat la meua identitat abans d'haver nascut jo.

Eros: Però anem a vore. Quants anys té vosté?

Senyor Camús: El passat 4 de gener vaig complir els 52.

Eros: S’adona que la seua història és inversemblant? Que vosté va nàixer el mateix dia en què va morir Albert Camus.

Senyor Camús: Clar. Fins enguany, creia que el meu era un cas de reencarnació. Que m’havia reencarnat amb el conegut escriptor... Però una visita a un curandero i vident de Xàtiva que corre curses populars em va traure de l’engany, fent-me sabedor que es tractava d’un cas de plagi per anticipació. És a dir, un escriptor que plagia l'obra futura d'un altre escriptor.

Eros: Però vosté ha escrit algun llibre?

Senyor Camús: Mai. Em poden quedar ganes de fer-ho? El que podria escriure ja està escrit. Què escric ara? No em queda res a dir. M’han furtat el meu nom i les meues paraules, només em queda el meu camió, per això sóc transportista.

Eros: Hi ha massa coses que no quadren. Albert Camus escrivia en francés. Vosté sap escriure en francés?

Senyor Camús: Eixe és l’únic mèrit que se li pot reconéixer a l'impostor: traduir tota la meua obra al francés... Si vol que li diga la veritat: sospite que darrere de tot açò s’amaga una conspiració contra el valencià. ¿Potser a un transportista de la Llosa de Ranes li van a donar algun dia un Nobel de literatura?... Deixem la conversa que se m’està escalfant la boca i vaig conduint...

Eros: Bé doncs, gràcies i adéu. Una última cosa ¿tinc el seu permís per a publicar esta conversa a El Penjoll?

Senyor Camús: No. Adéu.

11 comentaris:

Superagent Pardo ha dit...

Ja era hora que se sabés la veritat. Una pregunta només: aquest Albert Camus de la Llosa, també té els peus negres? Perquè tinc entés que l'impostor que el plagiava era un pied-noir, és a dir, peu negre.

La Faraona ha dit...

Conec al Camus de la Llosa i done fe que te el piu ben negre.

Davit del carré Blanc ha dit...

Un parell de coses.

En primer lloc, volem més informació sobre el curandero, vident que corre curses populars!!!! És un treball digne del Superagent!!!!

En segon lloc, senyor Ramatxoto, se'n adona vosté que està vulnerant la voluntat del sr. Camus? No té vosté el permís per publicar l'entrevista. S'arrisca a una demanda per metaplagi i per ús indegut de la informació personal.

D'altra banda, és una entrevista genial i no publicar-la hauria estat un pèrdua colosal. Descobrir que Camus és de la Costera i que no escrivia en francés (és més, ni tan sols escrivia, només traduïa) fa trontollar la literatura francesa. Des del llibre de Toni Judt (Passat plusquamperfet) que no hi havia una acusació tan forta.

Tadeus ha dit...

Feia temps que no em reia tant llegint el Penjoll. El gran EROs està en forma.

EROs Ramatxoto ha dit...

Senyor Pardo, l'impostor era un pied-noir , però el de la Llosa sembla que és un “pata negra” en sentit literari i literal.

Una altra curiositat: fullejant els llibrets de festes de la Llosa m’he assabentat que el el demandant té un germà que li diuen Mario. M’estranya el silenci del senyor Pardo, respecte a la família Camus de la Llosa.... No sé em dóna la sensació que ens amaga alguna cosa…

Senyor del Carré Blanc, com vosté sap “la realitat supera l’aflicció”. ¿Està preparat per a saber més del curandero i vident que corre curses populars? Doncs vaja al minut 26’50’’ d’este vídeo.

En quant a la segona observació, des de l’invent de l’alfabet queda poc per inventar a la literatura. A més, en major o menor mesura, tothom que escriu està plagiant textos passats, presents o futurs... Ara poques coses hi ha tan creatives com el plagi per anticipació.

Senyor Cal·linca, per això està El Penjoll, per a riure’s.

Davit del carré Blanc ha dit...

Ramatxoto, m'acabe de quedar flipat. No tenia ni idea d'aquesta història. Conec a aquest personatge en la seua vessant de corredor de curses populars... però en la vida haura imaginat que tenia "consulta". Trobe que algú li va informar malament: segurament va nàixer amb unes malles i un dorsal, però com era xicotet el dorsal semblaria una tùnica... damunt, algú va llegir que posava "Atletes" i va pensar que era dels "alets" de la Seu. Mare, quina confusió més greu :-S

Tadeus ha dit...

Sí, Sr EROs, El Penjoll sempre ha sigut graciós, fins i tot quan era turbulent.

Anònim ha dit...

Zzzz Zzzz no serà Albert Camús i no Camus? Zzzz Zzzzz Zzzzzzz

Tadeus ha dit...

Amb tanta sonera, ¿este anònim no serà per casualitat un lirón careto?

EROs Ramatxoto ha dit...

Corregit, gràzies anònim.

El Pidolaire ha dit...

A botons, com de bé us ho passeu parlant d'assumptes essencials de la comarca!