El panorama mediàtic que s’aproxima

El panorama dels mitjans de comunicació, que ja estava prou escorat cap a la dreta (sobretot a partir de l’adjudicació massiva de nous canals de TDT als amics d’Aznar, Camps, Aguirre i companyia), podria tenyir-se totalment de blau. El grup de comunicació més potent, PRISA, tradicionalment titllat d’independent i progressista —des de la dreta, se l’ha acusat sovint de monopolitzar els mitjans gràcies a la seua connivència amb el PSOE—, és des de l’any passat propietat de Liberty, una SPAC (Special Purpose Acquisition Company) destinada a buscar oportunitats d’inversió per als seus socis. El País, Prisa TV (que engloba Canal + i diversos canals de TDT), Prisa Radio (on s’inclouen Cadena SER i 40 Principales), les editorials Aguilar, Alfaguara, Altea, El País-Aguilar, el grup Santillana i Taurus, pertanyen al holding PRISA, els accionistes majoritaris del qual són la família Polanco (amb un 35,016% de les accions) i, des de mitjan any passat, l’esmentat fons d’inversió nord-americà Liberty Acquisition Holdings Corp. (que té el 57,7% de les accions i està liderat per Nicolas Berggruen i Martin Franklin). Aquest hedge fund agrupa més de 70 grans inversors, entre els quals figuren GLG, Taurus, Glenhill, Millenium, T Rowe Price, First Eagle, Soros Fund, Fortress, Teachers Advisors, Canada Pension Plan i els bancs Citigroup, Credit Suisse, Deutsche Bank i Morgan Stanley. Un dels primers suggeriments dels nous accionistes fou el de tirar al carrer uns 1.000 treballadors de les diferents filials del grup. (S’ha de tenir present que PRISA arrossegava un forat de 4.686,7 milions d’euros quan Liberty hi aterrà com a soci majoritari.) Conseqüència d’això han estat els comiats del director de Ràdio Xàtiva i d’altre professional de la casa, Quique Roselló. Aquesta és la contribució de PRISA a la solució de l’atur que pateix la nostra ciutat. I la cosa no acaba ací; segons diversos rumors, Liberty estaria en negociacions amb Mediaset, el grup propietari de Telecinco, per a vendre-li les seues accions en Prisa. D’aquesta manera, Berlusconi que ja té una part de Canal +, i va adquirir, fa poc, Cuatro, es podria convertir en amo d’una bona porció del pastís mediàtic espanyol. D’altra banda, s’acaba de produir una novetat curiosa. Ja sabreu que Gran Wyoming i el seu equip estan popularitzant una cançó, Resistiré, la lletra de la qual fa així: Resistiré. Aunque me quiten todo, aguantaré los años de gobierno del Pepé, que el telediario de la uno sea el NODO y que quien mande en mi destino sea de la CEOE. Resisitiré para seguir viviendo, soportaré los años de gobierno del Pepé. Aunque el recorte se transforme en un deporte, resistiré, resistiré… Doncs, no! El grup Mediapro no ha resistit; acaba de vendre LaSexta a Antena 3, és a dir, al grup Planeta.  Estan en perill de desaparició, per tant, programes com El Intermedio o Salvados, de Jordi Évole. Si a tot açò afegim que TVE no tardarà massa a convertir-se, efectivament, en el NODO —del nostre canal autonòmic, millor no parlar-ne— i que no podem veure la TV3, la conclusió és clara: hauríem de revitalitzar El Penjoll com a canal independent de comunicació. Aquesta és la meua primera contribució a la idea.